PANTOCRÀTOR URBÀ
LAURA SAULA

Alba Calls: “No podem predicar que pensem ambientalment i després no actuar en conseqüència”

Creadora de Giraffa

Alba Calls:“No podem predicar que pensem ambientalment i després no actuar en conseqüència” / MARC ROVIRA Zoom

A l’Alba Calls (la Garriga, 1985) sempre l’ha enamorat la natura. Acostumada a viure en un entorn natural i amb una gran passió pel món animal, no sorprèn que aquesta periodista i empresària de formació creés Giraffa fa tres anys, una empresa social en la qual el 10% de les vendes dels productes, principalment mocadors, va destinat a ONGs ambientals. Un petit gra de sorra per ajudar el medi ambient.

UN GRANET DE SORRA

L’Alba assegura que ens trobem en els primers estadis de la sisena extinció massiva d’espècies de la Terra, i la primera que ha provocat l’home. Sap que és molt difícil lluitar contra això, però com a mínim intenta posar el seu granet de sorra a través de Giraffa. Un nom que no és casualitat: “La girafa és un dels animals que ajuden a explicar la teoria de l’evolució. A més, té el coll molt llarg i això li permet dur molts mocadors”, explica la creadora, que té aquest producte com la base del negoci. De fet, la seva família ja tenia de tota la vida una empresa de corbates i mocadors.

DIVULGACIÓ ANIMALISTA

El procés de creació és el següent: l’Alba contacta amb una ONG ambiental i li demana quin animal li interessa més defensar. D’aquesta proposta, la naturalista Blanca Martí en fa una il·lustració per afegir al disseny. Actualment ja treballa amb tretze entitats nacionals i internacionals, com Fapas, l’Institut Català d’Ornitologia, La Trenca, Durrell i Plant for the Planet. Tot plegat, amb dos objectius principals: conscienciar ambientalment la societat a través del material didàctic de cada animal que hi ha als packagings i ajudar a finançar les ONG animalistes.

PRODUCCIÓ SOSTENIBLE

Com no podia ser d’una altra manera, la producció de tots els productes de la marca sempre està pensada per produir com menys impacte mediambiental millor. S’aposta sempre per la producció local, el cotó d’Andalusia, que si bé no és ecològic sí que té un tipus de producció més integrada i sostenible que si provingués d’Amèrica o Àsia. També està intentant incorporar cada cop més l’economia circular per aconseguir que durant tot el procés no hi hagi cap residu. “No podem predicar que pensem ambientalment i després no actuar en conseqüència”.