Acuarela Beard: “De la gent que es mira els meus dissenys, n’espero un sentiment, no una reacció boja”

Nascuda en el si d’una família dominicana molt vinculada a l’art, Acuarela Beard no va haver de vèncer cap obstacle a casa quan va decidir que es volia dedicar al disseny de moda. Amb el seu nom evocador -que és el de debò i que l’hi va fer “passar malament quan era petita”- com a firma artística, aquesta jove de 22 anys encara ara els seus primers projectes. El més immediat, Sastreria Moderna: una pop-up store . L’esdeveniment té lloc a Gratacós (riera de Sant Miquel, 9) fins demà, dissabte 2 de desembre, i les teles que fa servir per als dissenys són les de la casa.

Dissenys tendres

Tot i que té una família multiracial i va viure els seus primers onze anys de vida a la República Dominicana, Acuarela no és gens tropical en els seus dissenys. Ella ho confirma, i no sent que hagi oblidat gens els seus orígens: “No m’ho ha dit mai ningú però jo mateixa sí que m’ho he dit. El que passa és que cada cop que imagino una col·lecció me’n vaig a colors pastels i roses. Perquè vull expressar felicitat però vull que sigui tènue. Amor. Una cosa tendra”. I és que tal com ella reconeix: “Jo no espero que vegis els meus dissenys i diguis «Oh! Que guai!» Vull que abans de dir res el que et passi pel cap sigui: «No se què sento, però sé que és alguna cosa molt bonica». Espero un sentiment abans que una reacció boja”. “Ara estic en fase de descobrir quina és la manera de fer que la gent segui en comptes de tornar-se boja”, revela Beard en plena era del fast fashion.

Per a qui s'hi fixa

Encara que el seu gran argument és la subtilitat i els ritmes humans abans que els industrials, Acuarela explica que no tem l’estrès. “Quan em posen al davant un projecte, de seguida em venen al cap mil idees de teixits de colors... Alguns cops el meu cap, abans de tenir res lligat, ja em diu fins i tot els models que podria fer servir...”, explica amb entusiasme la jove, que es focalitza en consumidors capaços de valorar el seu amor pel detall. “Hi ha molta gent que no va ràpid i que es para a observar els detalls d’una peça i vol veure-hi tot el que ha pensat l’autor. Prefereixo pensar que la gent notarà els meus detalls, encara que no tothom sigui així”, conclou Beard, que amb 22 anys té dos clàssics italians com a ídols: Valentino, que és bellesa en estat pur, i Miuccia Prada, a la qual admira perquè li “costaria molt treure aquesta modernitat seva”.

Teixit sobre la pell

Beard diu que no va trigar a adonar-se que es volia dedicar a la creació de moda. La clau, explica, va ser observar el poder que tenia allò de posar “un teixit sobre la pell”. “A l’ESO em vaig adonar que si anava superarregladeta, gent que abans no s’apropava de cop sí que ho feia. Em va impressionar tant que una cosa tan senzilla tingués tant poder... Llavors és quan em va començar a interessar”, explica la dissenyadora, que diu que des d’aleshores fins ara ha conegut molta gent que ha volgut reprimir-se l’atracció per la moda. “A la meva universitat, he coincidit amb gent que havien estudiat tres anys dret”, lamenta Beard, que assenyala “la por de pensar que no trobaran feina” com la causa “de no voler estudiar moda”. Ella, però, ho té clar. De moment, ja està estalviant per anar als EUA a estudiar més. Potser qui li compri a Sastreria Moderna estarà fent una inversió...