La por

No és fàcil pronunciar-se sobre La por . Un posicionament en contra pot semblar que, en lloc de criticar la pel·lícula, es critica el fet de fer una pel·lícula sobre el maltractament domèstic. Tampoc és senzill establir un marc d'anàlisi apropiat: ¿s'ha de valorar com un film per a adolescents, com era el llibre M de Lolita Bosch que adapta, i ser menys exigent? El més just, si no volem caure en certa indulgència condicionada per la temàtica o el target , sempre és avaluar un film exclusivament pels seus mèrits cinematogràfics. En aquest sentit, La por posa a la balança tants encerts com desencerts. Per la banda positiva, la pel·lícula té la durada, la capacitat de síntesi i la vibració d'un conte literari dels bons: deixa gran part de la informació i implicacions fora de camp. I, per l'altra, massa sovint se sobreexplica i tendeix a una artificialitat que no seria necessària. Diu més coses sobre la violència de gènere com un mal que pot afectar qualsevol família la seqüència de la mare escoltant sola a casa heavy metal que la de la classe sobre herència genètica que tant altera el fill adolescent a l'institut.