SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

¿És ‘La peste’ la millor sèrie espanyola de la història?

Elogiada a tort i a dret, la nova ficció de Movistar+, que té lloc a la Sevilla del segle XVI, treu llustre artístic al seu gran pressupost, però li falta allò que desprenen les obres magistrals

¿És ‘La peste’ la  millor sèrie espanyola de la història? / MOVISTAR+ Zoom

Amb La pesta, la novel·la que va publicar l’any 1947, Albert Camus va construir una al·legoria sobre l’humanisme que preval en un context de mortalitat extrema i absurda. Antonio Rodríguez i Rafael Cobos ofereixen una visió força més pessimista del seu microcosmos assolat per la gran plaga. La peste forma part de l’aposta actual de Movistar+ per convertir les ficcions de producció pròpia en una estratègia de posicionament dins del panorama de les plataformes audiovisuals de subscripció. La cadena inverteix en sèries de curta durada, pàtina cinematogràfica i segell autoral aportat per directors de prestigi. Per ara ja han estrenat títols tan remarcables com La zona, de Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo, i Vergüenza, de Juan Cavestany i Álvaro Fernández-Armero, i en els pròxims mesos veurem Matar al padre, de Mar Coll; Félix, de Cesc Gay, i Gigantes, d’Enrique Urbizu. Tot un canvi en el panorama de la ficció televisiva, en què les produccions d’aquest tipus fins ara havien sigut l’excepció.

La cadena, tan opaca pel que fa a les audiències com Netflix, no ha desvelat el nombre d’espectadors que ha tingut La peste, però proclama que la seva estrena a principis de gener ha tingut més èxit que la de la setena temporada de Joc de trons. I ja n’ha anunciat una segona temporada. A aquesta ficció ambientada a la Sevilla del segle XVI tampoc li ha faltat una molt bona acollida crítica, fins al punt que alguns la saluden com la millor sèrie espanyola de la història. Ara només falta vendre-la als mercats exteriors. Quin és l’èxit de La peste?

La sèrie de Rodríguez i Cobos ha disposat d’un pressupost insòlit en el panorama espanyol, 10 milions d’euros. Però el mèrit recau en com els fan lluir. Els seus responsables recreen de la manera més realista possible les esplendors però sobretot les obscuritats de la capital andalusa de l’època. El fresc de conjunt resulta d’allò més aconseguit perquè no es limita a ser una mera reconstrucció decorativa. A través d’una fotografia tenebrista d’inspiració caravaggiana, l’accent que es posa en els marges, barraques, racons i subsols on malviuen la majoria d’habitants de Sevilla i el paper que hi juga la pesta, la sèrie sap transmetre una sensació col·lectiva de viure en un temps i en un lloc on la felicitat resulta un bé escàs i elitista, i la convivència amb la mort forma part de la vida quotidiana.

La trama detectivesca

Seguint l’escola fundada per Umberto Eco, La peste introdueix una història detectivesca en aquest context històric com a manera d’aproximar-se des de l’entreteniment a algunes de les especificitats de l’època. I aquí és on fluixeja més. La investigació que comanda el protagonista Mateo no encomana aquell excitament necessari per saber més tant del misteri que mou la trama com dels enigmes intrínsecs a la cultura del moment. Un dels avantatges de les sèries és que permeten descriure sistemes socials complexos. Per això també resulta sobrer a La peste que s’expliciti tant el discurs que vol establir al voltant del coneixement com a forma de lluita contra l’obscurantisme i, a través del personatge de Teresa, el paper de la dona en la societat d’aleshores. Benvolguts guionistes, ens agraden molt els personatges femenins forts i decidits. Però ara no ens reduïu els rols de les dones a encarnacions simbòliques de la lluita feminista d’acord amb les reivindicacions actuals.

‘LA PESTE’

D’ALBERTO RODRÍGUEZ I RAFAEL COBOS. A MOVISTAR+