‘La resistencia’: el programa de culte dels mil·lennials

“I tu, quants diners tens al banc?”, pregunta David Broncano a totes les persones a qui entrevista a La resistencia. La pregunta, a aquestes altures, s’ha convertit en un motiu recurrent. Però el còmic que condueix aquest late night diari del canal #0 de Movistar+ deixa clar amb aquesta qüestió que un tema tan quotidià i bàsic com els diners encara és un gran tabú. I resulta ben curiós comprovar com reaccionen els convidats segons l’edat i l’ofici.

La resistencia és un dels programes revelació d’aquest 2018. Produït per El Terrat i enregistrat al Teatro Arlequín de Madrid, aquest infoshow nocturn que s’emet després del Late motiv de Buenafuente ha anat acumulant èxit gràcies a les reemissions per internet, on sobretot les entrevistes reben centenars de milers de visites. Una bona part del públic són mil·lennials, un concepte que el mateix Broncano utilitza per identificar-se i crear complicitat amb els convidats.

La resistencia es va inaugurar amb una entrevista amb Antonio Resines, però l’actor de Cuéntame no representa el perfil habitual de convidat. Amb menys pressupost que altres programes semblants, La resistencia ha convertit aquesta limitació en la seva virtut. En lloc de portar les típiques estrelles que presenten la seva última obra o cares que hem vist mil vegades, hi conviden figures menys conegudes o poc habituals als grans mitjans de comunicació. La majoria formen part de l’imaginari cultural dels espectadors mil·lennials: gamers, youtubers, cantants de trap i d’altres estils urbans, còmics, esportistes (moltes dones que trenquen clixés en aquest camp), actors i actrius de cinema, sèries i porno... Així reivindiquen tota una sèrie de referents de la nova cultura pop. I la majoria d’espectadors ho segueixen des de l’espai natural d’aquesta cultura: internet.

És el primer programa conduït per Broncano, que acumula una bona trajectòria com a còmic en altres xous i acaba de guanyar el premi Ondas al millor programa de ràdio espanyol per La vida moderna, que s’emet a la Cadena SER. A La resistencia, Broncano trenca amb les rutines de les entrevistes que alimenten la majoria de late nights, en què l’entrevistador pregunta sense gaire interès ni coneixement sobre l’última pel·lícula/llibre/disc del famós de torn que està de gira promocional. El presentador, per exemple, molts cops diu ben clar que no ha vist els films dels professionals del cinema amb qui conversa. Aleshores l’entrevista no es basa en unes quantes preguntes obligades i un estira-i-arronsa còmic de riscos controlats des del guió, sinó en una conversa més distesa i molt oberta a l’humor improvisat, un dels grans talents de Broncano. El còmic, a més, disposa de tot de gags recurrents: les al·lusions constants a El hormiguero com la competència amb més èxit i pressupost, el vídeo de dos gossos cardant que apareix quan un entrevistat es posa massa sentimental, la menció a Huelva com la ciutat més lletja d’Espanya, Ingrid García-Jonsson com a convidada recurs, Fortnite com a joc de referència...

Només homes

La resistencia manté l’estructura i l’escenari clàssics d’un late night, però ha renovat el to, les temàtiques i l’imaginari cultural del format televisiu que, per franja horària, més transgressions es pot permetre. El principal retret al programa és que, a través d’un planter de col·laboradors només masculins (a part de la presència efímera de la youtuber Ter les primeres setmanes), encara arrossega una de les inèrcies més ràncies dels late nights, la d’entendre l’humor com un club només per a homes.