Moda
GEMMA CUADRADO

La moda a les sèries

Les ficcions televisives de culte no només han canviat els nostres hàbits de consum sinó que també han marcat les tendències de reminiscència retro dels últims deu anys, tant a les passarel·les com al carrer

La moda a les sèries Zoom

Els últims vint anys les sèries han passat de ser mers productes audiovisuals d’entreteniment a ser considerades veritables obres de culte. És evident que sèries com Twin Peaks i Expedient X durant els anys 90 van fixar uns precedents, però no va ser fins a l’arribada de The wire i Els Soprano, a principis dels 2000, que va començar la febre d’or de les sèries. Es va girar la truita fins al punt que els directors i els actors més prestigiosos del cinema es barallen per treballar a la petita pantalla, mentre que abans passava exactament el contrari.

Com a espectadors, aquest nou paradigma ha afectat els nostres hàbits de consum. Però no només això: com que són tan presents en les nostres vides, és inevitable que hi acabin influint. Les sèries de culte ja no només monopolitzen les nostres converses sinó que també afecten les nostres decisions i fins i tot algunes acaben creant tendència. Amb l’èxit de CSI va augmentar un 70% el nombre d’estudiants de carreres forenses , segons el Telegraph. Gràcies a Big bang theory, el Guardian exposava un augment del 20% d’estudiants de física i química i fins a un 40% dels de matemàtiques. I després de l’èxit de Breaking bad es va arribar a trobar metamfetamina tenyida de blau imitant la de la sèrie.

La moda no es podia quedar enrere. Segurament una de les primeres sèries que va revolucionar la moda va ser Sexe a Nova York (1998-2004). La història de quatre novaiorqueses exitoses de mitjana edat va començar com un aparador de les tendències del moment, i els dissenyadors es van acabar inspirant en el seu estilisme. Amb Gossip girl (2007-2012), la sèrie que la va substituir però amb adolescents de classe alta com a protagonistes, va passar una cosa semblant. Tot i que en aquests dos casos es tracta d’una retroalimentació de la indústria de la moda i les tendències, només van arribar als armaris dels qui s’ho podien permetre.

La tornada dels anys 60

La dinàmica entre sèries i moda va canviar amb l’estrena de Mad men (2007-2015). L’estil retro i vintage (una cosa és imitar un temps passat i l’altra utilitzar peces antigues actualment) ha predominat durant aquesta última dècada gràcies o per culpa d’aquesta sèrie ambientada a la dècada dels anys 60 i centrada en una agència de publicitat de Nova York, que va aconseguir que durant els anys d’emissió tothom volgués copiar l’estètica dels seus protagonistes.

La moda a les sèries Zoom

La moda a les sèries

La sèrie va impactar directament en l’imaginari de dissenyadors de tot tipus de firmes. Michael Kors, Louis Vuitton, Christian Dior, Gucci, Chloé, Prada, Miu Miu, Etro, Pucci, Carolina Herrera i Vivienne Westwood van omplir les passarel·les de reminiscències seixanteres. Absolutament tothom va pujar al carro de Mad men. Moschino fins i tot va llançar una col·lecció inspirada en Mary Quant (precursora del Swinging London i inventora de la minifaldilla). Els sastres Brooks Brothers van posar a la venda un vestit inspirat en Don Draper, el seu protagonista. I Banana Republic comercialitza des del 2011 una col·lecció que agafa el nom de la sèrie.

Però el que va convertir Mad men en una sèrie de culte no va ser només un vestuari cuidat sinó el fet que, a més, fos capaç de definir la personalitat i l’evolució de tots els seus personatges. La seva dissenyadora, Katherine Jane Bryant, va marcar un abans i un després tant en el món de la televisió com en el de la moda. Va crear un fenomen.

A l’altra cara de la moneda hi trobem Girls (2012-2017), la sèrie de la novaiorquesa Lena Dunham, que mostra precisament com aquest boom vintage ha inundat els carrers de mig món els últims deu anys. Les històries són tan reals com el seu vestuari. Els estilismes de les protagonistes són maldestres, a vegades descuidats, però representen tota una generació que lluita a contracorrent per trobar el seu lloc en el món.

Els clàssics anys 20

Un altre fenomen global i comparable al de Mad men ha sigut el que ha originat la sèrie britànica Peaky Blinders (2013-actualitat), ambientada al final de la Primera Guerra Mundial i que relata la vida i l’ascens d’una família de gàngsters a la fosca i proletària Birmingham. Stephanie Collie, la seva dissenyadora de vestuari, aconsegueix que la roba sigui correcta històricament i a la vegada fàcilment transferible als nostres temps. Els clàssics sempre seran clàssics.

Probablement les gorres d’estil irlandès han sigut uns dels principals hits de la sèrie. Alguns dissenyadors les han incorporat a les seves col·leccions (Gosha Rubchinskiy i Ralph Lauren) i a més ha nascut una marca amb el nom de la sèrie que les comercialitza. Els vestits de tres peces que porten els protagonistes combinats amb camises de coll rodó, abrics fins als peus i botes amb cordons també estan marcant tendència, fins al punt que el director de la sèrie, Steven Knight, ha creat la marca Garrison Tailors per portar l’estil de la sèrie al carrer.

La moda a les sèries Zoom

La moda a les sèries

Els pentinats rapats pels costats (en el seu moment ideats per evitar els polls) també fa uns anys que marquen la tendència masculina, que ha passat de veure’s reflectida en l’estètica dels anys 60 a trobar com a referent la dels anys vint. Així com Mad men recollia tota una estètica que ja abans s’havia reinterpretat gràcies a les subcultures, l’estètica d’entreguerres encara no havia arribat a l’actualitat. Per tant, el seu èxit encara té més mèrit.

Boardwalk Empire (2010-2014), la sèrie de Martin Scorsese ambientada a la mateixa època però a Atlantic City, va marcar un precedent però no va aconseguir influir la moda de la mateixa manera que ho ha fet Peaky Blinders. Segurament perquè els seus estilismes eren molt més extravagants perquè es desenvolupaven en una ciutat nord-americana en plena prosperitat econòmica i que vivia bàsicament del joc i l’hedonisme.

Qualsevol temps passat va ser millor

Però dels anys 20 passem als 80. Una altra sèrie que ha influenciat directament la moda actual ha sigut Narcos (2015-actualitat), que va començar narrant la vida de Pablo Escobar i que ha acabat portant la narcoestètica a les passarel·les. Les camises de seda amb estampats estrafolaris i coloristes han sigut les protagonistes de les últimes col·leccions de Gucci, Valentino i Dolce & Gabbana. Però és que la moda adolescent de la mateixa època, com les jaquetes folrades de llana i les gorres de beisbol, també són tendència gràcies a Stranger things (2016-actualitat).

Llavors, ¿quins són els motius pels quals una sèrie arriba a influir la moda dels nostres temps? Amb la quantitat de contingut audiovisual que hi ha avui és fàcil que les tendències es dissolguin. Només les sèries més vistes acaben creant tendències globals. Si partim del fet que els continguts televisius (i els audiovisuals, per extensió) promouen l’estandardització de rols i comportaments i assumim que la publicitat més efectiva és la que es basa en les emocions, és evident que conscientment o inconscientment una sèrie que ens enganxi pot acabar influint-nos.

El que totes aquestes sèries tenen en comú -a més de l’èxit-és que la majoria estan ambientades en altres èpoques. En un present caracteritzat per les crisis, les tensions, els canvis frenètics i la incertesa, el passat està més idealitzat que mai. La moda vintage ens serveix de refugi emocional però també de diferenciació dins un món globalitzat. ¿Per què, sinó, la majoria de capítols de la distopia tecnològica Black mirror (2011-actualitat) tenen una estètica retro si transcorren en el futur?

Els protagonistes d’aquestes sèries, tot i tenir llums i ombres, també posseeixen un carisma i un caràcter amb els quals fàcilment ens podem emmirallar. Exactament com ha passat amb el cinema des de fa més de cinquanta anys: aquests personatges són gairebé icones dels nostres temps. La diferència és que ara encara passen més estona amb nosaltres. u