SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

La família que roba unida es manté unida

La segona temporada de ‘Benvinguts a la família’ reincideix en la idea que no hi ha res millor que la vida criminal per conservar ben ferms els vincles familiars

La família  que roba unida es manté unida / TV3 Zoom

A Benvinguts a la família, els pares sempre porten problemes. La primera temporada es va estructurar al voltant de l’Eduardo, el patriarca, la mort inesperada del qual l’Àngela i companyia amaguen per poder arreglar la seva situació a conveniència. La figura del Miquel, el mosso d’esquadra obsessionat amb exercir de cap de família dels García Navarro, tampoc en sortia gaire benparada. La segona temporada de l’èxit més recent de la ficció pròpia de Televisió de Catalunya recorre aquesta vegada al Manu, l’exmarit de l’Àngela i pare dels seus fills, que torna, deu anys després d’haver-los abandonat, a la vida dels protagonistes. Però el Manu, a qui dona vida Santi Millán, arrossega una altra família, la de la Teresa (Paula Malia), la noia amb qui s’ha embolicat i que, com la resta de la seva parentela, és una delinqüent habitual.

Com a família criminal, la de la Teresa se situa un esglaó més amunt en l’escala de professionalitat dels García Navarro. No es tracta, com en el cas dels protagonistes, de mera picaresca per sobreviure en un escenari de crisi. Ells s’hi dediquen de debò. Així que l’Àngela i els seus fills es tornen a trobar embrancats en una carrera al marge de la llei que amaguen a veïns i coneguts, però aquesta vegada en un marc que els queda més gros. La sèrie reincideix d’aquesta manera en la idea que practicar tota mena de tripijocs il·legals no posa en perill la vida familiar. Al contrari, ajuda a estrènyer els llaços que uneixen els protagonistes.

Un dels al·licients de la segona temporada de Benvinguts a la família era veure Mercè Arànega com a matriarca d’un clan criminal, a la manera de Jacki Weaver a la pel·lícula australiana Animal Kingdom. Però de moment, arribats al capítol 18, la sèrie no ha trobat ocasió d’explorar tot el potencial en aquest sentit del personatge i l’actriu. Mentrestant, per al pròxim episodi s’anuncia l’aparició d’Antonio Dechent, un dels grans actors de la interpretació a Espanya, que s’incorpora a la trama com el cap de la família de delinqüents a l’exili.

Benvinguts a la família pateix quan s’estanca massa en els diversos estira-i-arronses romàntics dels personatges, sobretot en tots aquells que tenen l’Àngela com a centre. Aquesta temporada, la Teresa intenta revifar la passió que sentien amb el Manu, basada en bona part en viure sempre al límit del perill. I ell confia que la seva ex li doni una altra oportunitat. Però la química més palpable dels últims capítols és la que neix entre l’Àlex, sempre en crisi amb el Fran, i el Nil (Jaume Madaula), el germà de la Teresa. Malament rai, amb tot, quan la sèrie queda reduïda a una mera comèdia d’embolics amorosos i gairebé no deixa espai al seu màxim atractiu, la tendència a desbarrar. Aquest és el territori en què brilla la Victòria, el personatge de Yolanda Ramos que continua excel·lint, entre altres aspectes, en la pràctica d’un humor que juga als equívocs amb el català normatiu. La Victòria incorpora aquesta temporada un repte dramàtic que atorga una nova dimensió al personatge i permet aproximar-se a l’experiència de l’embaràs d’una dona madura. També estem veient perillar el futur del personatge de Raül Dorado, “ el mejor abogado ”, un dels secundaris que més anima la sèrie i que tot just ara s’estava apuntant a la llista de pares desastre de Benvinguts a la família.