SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘Dietland’: ¿I si les dones passessin a la lluita armada?

A partir d’una protagonista farta d’intentar encaixar en un món que l’odia pel seu sobrepès, la sèrie planteja alguns interrogants coents sobre els reptes i els límits de la lluita feminista

‘Dietland’:  ¿I si les dones passessin a la lluita armada? / AMC Zoom

Sarai Walker, l’autora del llibre en què es basa Dietland, comenta que volia escriure una mena de versió femenina de Club de lluita. Una ficció al voltant d’una colla de dones que formen aliances secretes per enderrocar el sistema masclista que les oprimeix. Alicia Plum Kettle, la protagonista de la sèrie, sembla que té més justificacions per odiar el món que el narrador del llibre de Chuck Palahniuk. Plum treballa per a un grup mediàtic especialitzat en revistes anomenades femenines. Es dedica a contestar en nom de la seva cap, Kitty Montgomery, la molta correspondència que arriba de les lectores, la majoria adolescents amb les inquietuds i pors pròpies de la seva edat. Treballa des de casa i no fa gaire vida social. El rebuig que causa arreu el seu sobrepès no ajuda a trencar el seu quasi aïllament. Després de començar i acabar una infinitat de dietes, la seva gran esperança és sotmetre’s a una caríssima operació de reducció d’estómac. A través de la feina de Plum, Dietland incideix en l’aspecte més evident de la sèrie: com aquest tipus de mitjans contribueixen explícitament a alimentar els complexos i inseguretats de les dones que els llegeixen. Aquest cinisme esdevé encara més flagrant en el cas de Plum, l’encarnació viva del tipus de persones que aquestes publicacions discriminen.

A través de Plum ens fem una petita idea de què significa viure 24 hores al dia en un entorn grassofòbic que converteix l’assetjament contra les persones amb obesitat en una pràctica quotidiana. Però la protagonista de Dietland, i aquest és un punt fort de la sèrie, no es limita al paper de víctima simbòlica. Plum resulta prou complexa i atractiva, gràcies també a la interpretació de Joy Nash, per funcionar en una trama on el pes no sigui el tema. A falta de veure els últims capítols, la sèrie tampoc centra totes les expectatives del desenllaç en el possible triomf de Plum en la relació que manté amb el propi cos a manera de final feliç d’un enèsim relat de superació personal. La idea que travessa la sèrie i la conclusió a la qual arriba la protagonista és la contrària: per molt que s’esforci a rebaixar quilos, el món seguirà marginant-la com a dona. A la seva manera, Kitty, la seva cap ultraperfecta, acaba pensant el mateix. I en aquest atzucac és on germina la idea d’un Club de lluita en femení.

Violadors que cauen d’un avió

Plum rep el suport d’una mena de centre d’autoajuda, Calliope, que crea l’hereva d’uns gurús de les dietes per acollir dones en situació vulnerable. En paral·lel, se succeeixen les accions d’un grup armat feminista, Jennifer, que converteix en objectiu els homes culpables d’agressions masclistes que s’han escapat de la justícia oficial. Les notícies s’omplen d’històries de violadors que cauen d’un avió al mig de Manhattan o de fotògrafs assetjadors que desapareixen al bosc. La identitat de les integrants de Jennifer continua, per ara, immersa en el misteri, però en l’era del #MeToo i la Manada la fantasia al voltant d’un grup armat que defensa les dones de la violència masclista agafa un indubtable atractiu. La sèrie no idealitza aquesta opció, però fa evident fins a quin punt resulta estrany que no s’hagi plantejat més des de la ficció. En els set capítols vistos, Dietland va més enllà d’altres sèries que s’apunten a criticar el masclisme, perquè proposa una protagonista que desafia de manera radical els cànons estètics. I per la manera com explora les limitacions de les pràctiques feministes més teòriques, així com el cantó fosc de les opcions més radicals.