PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

On són les diferents variants i accents del català a TV3?

És indiscutible que la televisió pública, la principal eina per fixar l’ús de la llengua a més de l’escola, ha de treballar amb un estàndard. Però, i les altres sonoritats que li donen riquesa?

On són les diferents variants i accents del català a TV3? / RICARD VILADRICH Zoom

Fa pocs mesos es va originar una polèmica en l’àmbit castellanoparlant a partir de la sèrie de Movistar+ La peste. Moltes persones es van queixar que en una ficció ambientada en la Sevilla del segle XVI els personatges parlessin... amb accent andalús. L’enrenou posava en evidència una tensió sociolingüística que es repeteix a la majoria de televisions públiques d’arreu: la utilització inevitable de l’estàndard pot arribar a invisibilitzar o fins i tot estigmatitzar les variants i els accents de l’idioma en qüestió.

Al nostre país i a la nostra tele, la llengua no és només un vehicle sinó un tema en ella mateixa. Omnipresent. Fins al punt que les variants del català han tingut un programa propi, Caçadors de paraules, on Roger de Gràcia resseguia el territori per recollir la diversitat i riquesa de la llengua. Però ¿podem sentir els accents amb normalitat en els programes i sèries on la llengua només és vehicular?

L’actual llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vigent des del 2013, indica en l’apartat 2.4.1.6. del Manual d’ús : “Els professionals dels nostres mitjans s’expressen en la varietat dialectal que els és pròpia, lliure de localismes, vulgarismes o barbarismes que dificultin la comprensió general de l’audiència”. Això suposa un canvi respecte al primer model que va prevaldre a TV3 i Catalunya Ràdio, molt més jacobí, que amb l’excusa que la principal seu dels mitjans era a Barcelona considerava que era normal donar preferència a la modalitat central. Les diferents sonoritats del català es fan presents ara a través de molts periodistes que hi treballen. Entre d’altres, el tortosí el parlen la pastissera Gessamí Caramés al Cuines i la periodista d’informatius Fàtima Llambrich; Lluís Caelles porta el pallarès al Telenotícies, i el lleidatà el sentim amb el corresponsal a Londres Sergi Mulero i, fins fa poc, amb l’Ares Teixidó al Tot o res ; mentre que Rafel Vives introdueix la musicalitat del mallorquí al Ja t’ho faràs... Va ser un cop dur per a la presència de les variants el tancament el 2013 de les delegacions territorials de les Terres de l’Ebre, els Pirineus i la Catalunya Nord, que ens va privar de la presència regular de les parles menys visibilitzades a la televisió catalana.

A les sèries, en canvi, de vegades sembla que tothom parli en el mateix accent, visqui en un petit poble de la Selva o hagi nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona. Per això són remarcables sèries com Lo Cartanyà o Gran Nord, que intentaven plasmar la idiosincràsia idiomàtica del context real on se situava la trama, la província de Lleida i els Pirineus, respectivament. Tanmateix, no van estar exemptes de crítiques pel que alguns consideraven una utilització o bé massa paròdica o bé poc reeixida de les parles.

Castellanismes i expressions ‘sui generis’

I si no parlem ja de variants sinó de registres de l’oral, cal destacar aportacions com el personatge de la Victòria de Benvinguts a la família. En el penúltim capítol de la sèrie es permet fins i tot un gag metalingüístic: “L’Àngela es pensarà que l’he enganyat o quelcom”, diu el personatge. I afegeix, “¿i ara per què dic quelcom si no ho he dit a la vida?” El registre de la Victòria, ple de castellanismes i expressions sui generis, seria inadmissible com a norma habitual a les ficcions de TV3. Però permetre’s un acudit autoconscient sobre la certa distància que sempre existeix entre el català normatiu i el que ara es parla no deixa de ser un símptoma de la bona salut de la llengua.