El culebró de ‘Roseanne’: ara sense la protagonista?
Havia de significar el retorn triomfal d’una ‘sitcom’ mítica però ha desaparegut del mapa televisiu, literalment, arran d’una piulada racista de la seva creadora
La cancel·lació d’una sitcom d’èxit per motius polítics resulta una fita en la història de la televisió. Estem avesats que les cadenes deixin d’emetre o produir sèries pels mals resultats econòmics. Però no que una network com ABC tanqui la paradeta d’un programa que havia batut rècords d’audiència en la seva estrena, a causa d’una piulada racista de la seva responsable. L’anunci es va fer públic el 29 de maig. Aquí podíem seguir Roseanne per Neox i Atresplayer, però la decisió de Disney, propietària de la cadena ABC, ha afectat també les emissions internacionals. Ara mateix ja no es pot veure la sèrie de forma legal enlloc.
La postura de l’ABC ha sigut elogiada per la major part de la premsa nord-americana, sobretot per la més crítica amb Donald Trump i la seva política d’odi. L’actriu Roseanne Barr ja era una coneguda defensora de l’actual president dels Estats Units i, de fet, molta gent va veure en la decisió de l’ABC de ressuscitar la seva sitcom com una estratègia per atraure aquests votants de classe obrera de Trump que el renovat personatge de Roseanne Conner representaria. En el capítol inaugural de la nova temporada, la protagonista i la seva germana Jackie (Laurie Metcalf), simpatitzant de Hillary Clinton, discuteixen sobre els seus respectius candidats sense ni tan sols esmentar-los. El desenllaç del debat té més a veure amb la dinàmica de la relació entre les dues germanes que no pas amb un posicionament partidista de la sèrie. Però les al·lusions a Trump, Clinton i companyia s’acaben en aquest primer capítol, i no se’n torna a parlar.
Lluny de presentar una protagonista eufòrica amb el nou president, la nova Roseanne entronca amb la del segle XX en aquest retrat gens complaent d’una classe obrera blanca nord-americana a qui el sistema polític, mani qui mani, ha abandonat en mans del capitalisme salvatge. Als capítols emesos es denunciava des de la brutal retallada en les prestacions mèdiques fins a aquesta tendència dels supermercats a fer-nos treballar com a caixers sense pagar-nos per la feina (el que en diuen autopagament). El novè episodi parteix d’un dilema moral més propi d’un film dels germans Dardenne que no d’una sèrie produïda per una racista pro-Trump: per pagar una operació de la Roseanne que no cobreix l’assegurança, el Dan es planteja contractar un treballador sense papers més barat que el seu col·lega sindicat de tota la vida, amb el trasbals ètic i personal que això li suposa. Però la sèrie tampoc s’escapa de tics racistes: en un capítol, el matrimoni Conner deixa anar un comentari que menysté les sitcoms protagonitzades per afroamericans i asiàtics. I en el setè episodi s’intenten denunciar els prejudicis islamofòbics de tants nord-americans però s’acaba reduint el rol dels veïns iemenites al de presumptes sospitosos de terrorisme.
Empenta i sarcasme
No han sigut, amb tot, els prejudicis dels personatges de Roseanne els que han provocat la suspensió de la sèrie. La decisió de Disney-ABC és tan ferma com qüestionable. Al cap i a la fi, ja sabien a qui encarregaven el programa. Ara s’avalua la possibilitat de seguir d’alguna manera amb la sitcom sense la seva figura central i sense que Roseanne Barr en pugui sortir beneficiada econòmicament. Un spin-off al voltant de la filla mitjana, la Darlene, i amb el mateix equip de creadors té potencial. Però no podem deixar de lamentar que la Roseanne Barr racista ens hagi deixat sense la Roseanne Conner televisiva. No és tan fàcil trobar a la ficció televisiva mares treballadores amb aquesta empenta, seguretat i, sobretot, sarcasme.
