‘El Bloque’: així s’explica la música urbana
Ens colem a la gravació d’un nou episodi del programa que s’emet per YouTube i que s’ha convertit en un referent de l’escena musical més jove que triomfa arreu de l’Estat
Una cinquantena de joves -els que superem la trentena som anècdota- fan cua un dimarts al vespre a la porta de l’Apolo. Per l’altaveu d’un telèfon mòbil se sent una cançó indesxifrable que ha posat una noia asseguda a terra, cansada d’esperar la mitja hora de retard en l’horari anunciat. Gràcies a ella descobreixo que les sabates Buffalo s’han tornat a posar de moda i que és possible jugar a un joc estil Tetris teclejant amb ungles incomprensiblement llargues, com les d’un guitarrista de flamenc. Se suposa que tot anirà de pressa, ja que a les 21 h comença un concert a la sala gran i a La [3] hi entraria massa soroll. A dins es necessita silenci, perquè s’hi grava una entrevista en directe a Somadamantina ( a.k.a. Slim Kawasaki, a.k.a. Original Brillantes), una de les artistes més hipnòtiques, misterioses i magnètiques de l’escena estatal. Com anuncia la presentadora, Alicia Álvarez, sabem per què som aquí: “Això és El Bloque, el programa de música urbana que s’emet per YouTube”.
Hem visitat aquest espai musical, que amb només sis episodis, ha aconseguit centenars de milers visites a la plataforma reina dels continguts audiovisuals. Ells es consideren la “resposta a una necessitat”, la d’una escena - trap, reggaeton, rap, trapreggaetondancehall: “Els mass media fan un tractament de la música urbana que ni ens agrada ni respon a una realitat. Nosaltres els donem la importància que mereixen i la rellevància que pertoca als artistes”, diu Daniel Madjody, copresentador d’ El Bloque. És per això que l’artista que visita el programa aquest dimarts, una Somadamantina normalment esquerpa a l’hora de fer entrevistes, és capaç de parlar amb el Daniel i l’Alicia sobre temes tan personals com la salut mental i oferir moments que glacen la sang per la seva franquesa. Segurament no s’obriria d’aquesta manera amb cap altre mitjà. “Els músics ens tenen confiança perquè saben que portem molts anys seguint-los. Que la meva companya fos la presentadora de la famosa roda de premsa del Primavera Sound amb Yung Beef, Bad Gyal i C.Tangana no és casualitat, és perquè ningú sap més bé de què està parlant”, explica Madjody. Aquesta legitimitat, la que els ha donat el públic i els artistes, es visualitza de diverses maneres, no només amb l’èxit a la xarxa: que C.Tangana demani públicament un El Bloque a la televisió pública i que artistes com La Zowi estrenin cançons amb ells en són un parell d’exemples.
Els joves del 2018
Amb un equip estable de vuit persones -als dos presentadors i directors cal sumar-hi David Camarero, Aleix Mateu, Aida Camprubí, Blanca Martínez, Quique Ramos i Alba Rupérez-, El Bloque no només ha triomfat per la temàtica dels seus programes, sinó que ha sabut connectar amb el públic jove per la seva potent imatge i un llenguatge que els parla sense intermediaris. Amb certa inspiració en els programes musicals dels anys 80 (“Sense censura i donant tota la veu possible a l’artista”, diuen), tenen un format reconeixible, diferent. “¿Saps tot allò que et diuen a la universitat que no has de fer? Doncs és el que fem nosaltres, capgirar totes les normes establertes”, diu Madjody. Mems, gifs, connexions amb les xarxes, experimentació, hiperfragmentació de pantalla, superposició d’imatges. Si no hi veus el què, no has entès com es relacionen els joves entre ells el 2018.
