SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘Vota Juan’, la comèdia política que trobàvem a faltar

Javier Cámara protagonitza aquesta ‘sitcom’ de TNT al voltant d’un ministre d’Agricultura sense talent però amb l’ambició d’arribar a president del govern espanyol

‘Vota Juan’, la comèdia política que trobàvem  a faltar / TNT Zoom

Ala cartellera no hi sol faltar mai algun film dels Estats Units que aborda la política present o pretèrita del seu propi país. A la ficció audiovisual catalana i espanyola, en canvi, el panorama és molt diferent, també si parlem de sèries. En l’era de Borgen, El ala oeste de la Casa Blanca, House of cards, Boss o Veep, i més enllà de programes satírics com Polònia, costa trobar drames o comèdies de producció estatal que converteixin la realitat política en el tema central, o fins i tot secundari, de les seves trames. Per això l’estrena de Vota Juan resulta una bona notícia. Que sigui una molt bona comèdia política, encara ho és més.

Molt més a prop de Veep que de House of cards, Vota Juan segueix el ministre d’Agricultura, Juan Carrasco, en les seves aspiracions a presentar-se a les primàries del seu partit per escollir el proper candidat a president del govern espanyol. Lluny de voler endinsar-se en les interioritats d’una opció política concreta, Vota Juan fa un retrat de les inèrcies i defectes de les dinàmiques polítiques en les quals es poden veure reflectides més d’unes sigles. Un molt convincent Javier Cámara encarna un polític sense cap talent destacable, que deu la seva posició a una barreja d’ambició sense complexos, fidelitat al partit i estratègia interna del seu grup parlamentari. Al voltant d’en Juan, un equip que formen la seva cap de premsa i mà dreta, l’estoica Macarena (María Pujalte), que només somia no haver de tornar al Logronyo natal; la Carmen (Nuria Mencía), la resignada cap de gabinet; i el secretari personal Víctor (Adam Jezierski), el veterà de les joventuts del partit, d’un llepaculisme quasi commovedor. Entre els secundaris, Mario Gas o Joaquín Climent saben atorgar el maquiavel·lisme necessari als seus respectius papers de polítics que toquen poder de debò. Esty Quesada, la youtuberSoy una Pringada, sorprèn amb un ben reajustat paper de filla de la qual s’avergonyeix el poc diplomàtic Juan, mentre que Mona Martínez interpreta amb perspicàcia el rol de treballadora domèstica immigrant del polític.

A Vota Juan conflueixen dues formes molt diferents d’entendre la comèdia que encarnen els seus respectius cocreadors, Diego San José i Juan Cavestany. Format a Vaya semanita i coguionista del tàndem d’ Ocho apellidos... i de films com Fe de etarras, San José representa una comèdia de vocació popular que no evita els temes conflictius i alhora explota, de vegades massa, l’humor a base d’estereotips culturals. Per la seva banda, Cavestany ha firmat títols de culte com Gente en sitios i la sèrie Vergüenza (Movistar+ n’emet ara mateix la segona temporada), que es decanten en canvi per la pràctica d’un humor més minimalista i alhora incòmode, que destil·la l’absurd de les situacions més quotidianes.

La força còmica de Vota Juan es troba en l’equilibri resultant de la combinació d’aquestes dues concepcions gairebé oposades d’entendre la comicitat, i de fet la sèrie només fluixeja quan s’escora massa o cap a l’humor costumista fàcil o cap al recurs de les contínues cares de circumstàncies d’algunes de les secundàries. Com bona part de les noves formes de comèdia en la televisió espanyola, Vota Juan és l’aposta d’un canal de pagament alternatiu, en aquest cas TNT, que veu així com la seva opció per cobrir el buit televisiu de la comèdia política està resultant un èxit.