Són pocs i ben ganàpies els que recorden el run & gun Ikari warriors o el plataformes Psycho soldier. Els jocs de lluita Fatal fury i Art of fighting, en canvi, sonaran a uns quants nostàlgics més. Però segur que són gernació els que coneixen The king of fighters, un experiment que reunia en un torneig d’arts marcials els protagonistes d’aquells grans èxits del mític sistema Neo Geo. La cosa va funcionar prou perquè n’hi hagi hagut catorze iteracions –reedicions i productes derivats a part– que han aparegut en més d’una quinzena de plataformes.
La saga ha trigat a abandonar l’estètica pixelada tradicional i segurament la trobaran a faltar bona part dels seus seguidors –que ja van rondinar prou quan l’spin-off Maximum impact i les seves seqüeles va explorar les tres dimensions–. Els gràfics poligonals que llueix ara no són d’allò més avançats però afavoreixen la major part del planter de combatents i conserven la fluïdesa i l’espectacularitat característica de la sèrie.
Depurant la recepta
Com sempre, els assalts enfronten equips de tres contrincants. L'esquema de control opta per la fórmula arcade de més èxit; quatre botons principals corresponents a dues intensitats de puntades de peu i cops de puny, que combinem per encadenar combos i alhora amb les diferents direccions de la palanca per desencadenar atacs especials en el moment oportú.
The king of fighters XIV és accessible però requereix traça i pot generar frustració en jugadors poc avesats a calcular mil·limètricament les distàncies entre lluitadors per connectar impactes amb el màxim efecte o a triar el frame idoni per executar preses o moviments d’evasió o defensa. El darrer KOF ve farcit de modes variats i una plantilla extensa, integrada pels herois imprescindibles d'altres entregues però també debutants estel·lars. El rei difícilment tornarà al tron, però ha aconseguit recordar-nos per què en el seu cas el títol és honorífic.
