SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘The deuce’ T2: les dones també rodaven porno

La nova temporada de la sèrie de David Simon i George Pelecanos confirma com a personatge televisiu de l’any la Candy, la prostituta que esdevé directora pionera de porno al Nova York dels 70

‘The deuce’ T2:  les dones també rodaven porno / HBO Zoom

Entre els molts atractius de The deuce, la nova sèrie dels creadors de The wire, que ha estrenat segona temporada a HBO, destaca que se situï en un territori sempre conflictiu per als debats feministes, el de la indústria del sexe, i, per tant, faci ressonar als anys 70 discussions encara ben enceses avui dia. La segona temporada té lloc cinc anys més tard d’on vam deixar la primera, i hi trobem la protagonista, la Candy (Maggie Gyllenhaal, presidenta!), treballant ja de manera regular en el porno. La sèrie, per tant, continua resseguint el procés d’industrialització del treball sexual, el marc genèric de les diferents trames. En aquesta segona temporada apareixen noves formes de negoci més enllà de la prostitució al carrer que centrava la primera, com els peep shows, els prostíbuls i una puixant indústria dels films X que es beneficia no només d’una legislació més permissiva sinó també del boomque van viure totes les mostres de cinemaundergroundi contracultural en aquells moments.

Les noves ofertes d’entreteniment sexual suposen una forta competència per al lloc de poder que exerceixen els proxenetes. Així, aquesta segona temporada posa en crisi aquesta figura com a forma específica de masculinitat tòxica. The deuce fa palès com, en aquests casos, les relacions d’explotació econòmica s’entrelliguen amb les de control emocional, i d’aquí la dificultat de les dones per abandonar els vincles amb els seus xulos. A més, la condició il·legal de la prostitució els atorga aquest poder per protegir unes noies desemparades per les institucions. La sèrie també obre interrogants sobre la responsabilitat davant la mort no accidental d’una prostituta. El negoci del sexe mou tants interessos i presenta tants buits legals que en cap cas hi ha un individu en concret a qui es pugui considerar l’únic culpable. Com és marca de la casa en les ficcions de David Simon i George Pelecanos, The deuce mostra la complexitat del sistema que sosté la prostitució però alhora concep tots els personatges com a figures tridimensionals que existeixen més enllà del seu paper en aquest engranatge. Tal com acaba aquesta segona temporada, cal esperar que la tercera se centri encara més en com les decisions polítiques afecten l’organització de la indústria del sexe.

Pel que fa a la pornografia, la sèrie traça una equivalència explícita entre la indústria de l’espectacle i el món de la prostitució, en què els cossos de les actrius no són més que mercaderies amb les quals especulen proxenetes, mafiosos i productors. Alhora explica les formes de legitimació del negoci, de les estrenes amb catifa vermella a les entregues de premis. En aquesta segona temporada, la Candy, una treballadora del sexe que intenta tirar endavant sense sotmetre’s al control directe de cap home, no tarda a convertir-se en directora de cinema per mèrits propis. En el seu primer film com a tal, una versió porca de La Caputxeta Vermella, no es limita a fer l’enèsim pastitx porno d’un referent clàssic sinó que introdueix un canvi de rols pel que fa a la mirada, el desig i les fantasies en un gènere produït tradicionalment per al consum masculí. El personatge de la Candy com a pionera d’un porno pensat per i per a les dones no és cap invenció. Amb un perfil similar, la gran Annie Sprinkle també va passar de treballadora del sexe a actriu i directora de cinema per a adults, a més d’esborrar les fronteres entre xouporno i performance d’avantguarda. Però la Candy estaria més a prop de Candida Royalle, precursora als anys 80 d’un porno dins de la indústria pensat per al públic femení.