SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

I Rowan Atkinson es va transformar en l’inspector Maigret

El ganxo de la nova adaptació televisiva de les aventures d’aquest detectiu és veure l’actor fent un personatge als antípodes d’aquells que l’han fet popular a la televisió

I Rowan Atkinson  es va transformar en l’inspector Maigret / FILMIN Zoom

Els actors còmics, sobretot aquells que han convertit la gestualitat facial en el seu tret més característic, no sempre ho tenen fàcil per canviar de registre. Molts cops acaben presoners de l’èxit dels seus personatges o rols més famosos, de manera que productors i públic no els ofereixen l’oportunitat de mostrar que es poden moure en altres àmbits a part de l’humor. El rei de la comèdia, la pel·lícula de Martin Scorsese amb un Jerry Lewis en un espectre còmic molt més fosc de l’habitual, va resultar un fracàs de taquilla. I molta gent encara arrufa el nas davant Oblida’t de mi! de Michel Gondry en veure Jim Carrey als crèdits.

Ara és un dels actors més populars de la televisió qui s’enfronta al repte d’interpretar un rol molt diferent als que li estem avesats a veure. Rowan Atkinson aparca la seva vena còmica, popular sobretot pels papers del sarcàsticEscurçó Negrei de Mr. Bean. D’aquest, sobretot, en coneixem tots els gestos, ganyotes i sons guturals amb el timbre de veu de Joan Pera gràcies a la insistència de TV3 i 8TV a l’hora de programar-ne els episodis un i altre cop. Atkinson protagonitza la sèrie Maigret, una nova adaptació dels casos del comissari creat per l’escriptor belga Georges Simenon, en aquest cas de la cadena britànica ITV, que acaba d’estrenar Filmin. Per ara podem veure’n dos capítols, amb l’opció de versió original subtitulada al català, i després de l’estiu s’estrenarà la segona temporada amb un parell d’episodis més.

Jules Maigret deu part de la seva popularitat a un tarannà sobri i introspectiu. Amb la pipa sempre a mà, el comissari de la policia judicial francesa amb seu a Quai des Orfèvres combina una intuïció quasi infal·lible amb una dedicació plena als casos que investiga, que el porta a integrar-se en la forma de vida de víctimes i sospitosos com a mètode per entendre’ls millor. Atkinson es troba còmode en aquesta nova austeritat gestual, però és en les escenes amb diàlegs on realment pot demostrar que controla altres inflexions interpretatives.

Un parany qüestionable

Per submergir-nos de ple en aquest nou Atkinson, el primer capítol de Maigret resulta especialment dramàtic. El comissari s’enfronta a un assassí en sèrie de dones i, en una decisió molt qüestionable, li planta un parany utilitzant com a esquer algunes companyes policies a les quals posa en situació de risc. Pel que fa a la seva vida privada, en una conversa amb la seva dona recorden la mort prematura de l’única filla i una ombra de tristesa s’estén sobre la quotidianitat del matrimoni. El segon capítol rutlla millor perquè ja t’has acostumat a veure Atkinson en el paper i, a més, en algun moment es recorre amb eficàcia a cert humor, cosa que va bé als personatges. La producció manté l’estàndard televisiu de qualitat, però el rodatge a Budapest fa que tota l’ambientació parisenca d’època tingui un cert regust de cartró pedra.

Maigret s’ha encarnat en actors d’allò més diversos. Ha tingut el rostre de Jean Gabin, el galant per excel·lència del cinema francès dels anys 30 que va donar vida al comissari a la dècada dels 50. I a la televisió britànica ja havia cobrat vida gràcies al gran Michael Gambon, més conegut per un altre investigador televisiu, El detectiu cantant de Dennis Potter. La interpretació de Rowan Atkinson resulta una grata sorpresa i va convèncer els espectadors anglesos. Tanmateix, la ITV no li ha donat més corda i ens quedarem només amb aquests quatre episodis que estrena Filmin.