"This is outrageous!", va esclatar dissabte passat el meu bon amic Gareth Worthy, natural de la ciutat de Derby i fanàtic del Derby County Football Club, quan vaig convidar-lo a fer una partida a l'últim Pro amb els nostres respectius clubs favorits i es va trobar que el seu no només no hi és amb el nom de debò (hi apareix amb el del comtat, Derbyshire), sinó que ni llueix l’autèntic equipament ni mostra el seu veritable escut (cosa greu, perquè l’animal que caracteritza l’entitat, un moltó que dóna nom popular a l’equip, s'ha substituït per un porc senglar). “They’ve swapped the ram for a wild boar, for God’s sake!” I aquí es va acabar la partida, abans d’haver començat: “I’m not playing this game, buddy. No way!”
Edició rere edició, la greu i creixent manca de llicències de PES resulta decebedora. No té sentit que avui la comunitat d’usuaris hagi de retocar amb l’editor plantilles, draps, escuts i noms d’equips, quan les actualitzacions en xarxa recullen els últims canvis en el mercat de fitxatges, l'estat de forma o les lesions dels jugadors.
Tot el dinamisme del ‘tiki-taka’
Els culers, no obstant, estem d’enhorabona: Konami sí que ha adquirit la llicència del Barça i ofereix una experiència extraordinària des de l’òptica blaugrana. A més de l’himne, l’estadi i vestimentes detallades, trobem jugadors llegendaris al mode My Club (com Puyol, Rivaldo, Ronaldinho o Koeman).
Més enllà de l’aspecte epidèrmic, PES 2017 paga la pena; la saga ha recorregut un camí dur en els últims anys per poder competir amb FIFA, la franquícia d’EA Sports, que s’ha consolidat com a referència en el gènere. Enguany el títol de Konami planta cara. Trobem millores tècniques molt rellevants en el control, més intuïtiu, en la fluïdesa i el realisme de les animacions i en la precisió de les passades. Les novetats aporten un enorme dinamisme als partits i el fan un fabulós videojoc de futbol i el millor PES de la dècada.
