“Bona nit. Jo tinc càncer. I vosaltres què tal?” L'any 2012 la còmica Tig Notaro va patir una infecció intestinal molt greu associada al bacteri C. difficile. Quan tot just s'estava recuperant, va morir la seva mare. Un parell de mesos després del funeral, a Notaro li diagnosticaven càncer de pit. I aleshores van trencar amb la seva parella... Què fas quan se t'ajunten tantes desgràcies i tan seguides? Enriure-te'n. Quan el productor Ira Glass li va proposar que convertís les seves dissorts en una peça còmica, Notaro no ho tenia gens clar. Massa dolorós, tot plegat. Però una professional com ella no podia evitar veure el vessant humorístic en tanta tragèdia acumulada. El 2013 estrenava el monòleg Live al mític Club Largo de Los Angeles. Arrencava explicant que tenia càncer. Ho va petar. L'endemà tothom parlava d'una fita històrica per a l'stand-up. Louis C.K. no va parar fins a distribuir l'àudio de l'actuació. Quan es va editar l'àlbum de Live poc després, en va vendre més de 75.000 còpies.
El 2015 Notaro encara va anar més lluny. En un altre xou, aquest cop per a la HBO, Boyish girl interrupted, hi va introduir un petit número d'estriptis: es treia la jaqueta i la camisa fins a quedar nua de cintura cap amunt. La Tig havia superat el càncer després de sotmetre's a una doble mastectomia. I va decidir no recórrer a cap operació reconstructiva. Espitregada i sense pits, continuava la rutina còmica com si res. “Sabeu, mai no m'ha agradat volar...”
Bona part de la seva història, així com també els intents per tenir una criatura amb la seva nova parella, l'actriu Stephanie Allynne, es poden resseguir al documental Tig (2015) de Kristina Goolsby i Ashley York, disponible a Netflix. I Amazon Prime Video España acaba d'estrenar One Mississippi, en què, amb la col·laboració de Diablo Cody i l'apadrinament de Louis C.K., recrea en format de sèrie d'autoficció el seu retorn a la casa familiar a Bay St. Lucille, Mississipí, en el que va ser el pitjor any de la seva vida.
Es fa difícil classificar One Mississippi com a comèdia entesa a la manera més tradicional. Notaro hi interpreta un personatge molt proper a ella mateixa, una dona que arriba al poble per veure morir la mare mentre ella encara es recupera d'un parell de malalties greus. L'actriu no fa acudits gruixuts a partir de les seves penúries, però sí que busca un angle d'aproximació diferent, més propi de la nova comèdia, per a un material digne d'un drama lacrimogen. La Tig ja era coneguda per practicar un humor lligat a l'observació fina i aguda i no tant a la rialla estrepitosa. I aquesta contenció li escau molt, a la sèrie, en què no es força mai el registre malgrat que no hi falten bromes sobre les mamelles desaparegudes, escenes surrealistes al voltant de la defunció de la mare o ironia a l'hora de plasmar la fixació d'una atractiva periodista per dones més grans com Beatrice Arthur, la Dorothy de Las chicas de oro. Notaro ja qüestionava les convencions al voltant del cos i la imatge de les dones abans de perdre els pits. I per això resulta molt interessant veure com esquiva el gag fàcil quan al seu personatge li proposen ser la reina del Carnaval del poble. L'escena confirma que One Mississippi és sobretot una autoficció sobre aquest període de reajustament que és el dol, amb la fragilitat emocional i la sensibilitat envers el dolor aliè que això suposa. I tot plegat sense perdre el sentit de l'humor.
+ Detalls
‘One Mississippi’
De Tig Notaro, Diablo Cody
En emissió a Amazon
