PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

‘Oh my goig’: Parlem de sexe... amb els adolescents

Quin espai ha de tenir l’educació sexual en les televisions públiques? Betevé planteja un format transmèdia que parla de sexualitat no només als adolescents, sinó també amb els adolescents

‘Oh my goig’: 
 Parlem de sexe... amb els adolescents / BETEVÉ Zoom

En el primer programa d’ Oh my goig la presentadora Noe Elvira llegeix el que diu l’ONU sobre els drets dels infants i joves a rebre classes d’educació sexual. Al contrari del que passa en altres països europeus, a Catalunya aquest ensenyament no és obligatori. I a casa potser tampoc no es fan els deures. Amb internet, els joves tenen més accés que mai a imatges i informacions relacionades amb la sexualitat. Però això no vol dir que aprenguin a tenir una vida sexual més lliure i plena. De fet, són moltes les veus que denuncien que, a falta d’altres recursos, la pornografia esdevé en molts casos la referència principal, quan no l’única, sobre la sexualitat per als adolescents en aquesta època de formació... I a les televisions públiques, quin paper hi té l’educació sexual?

A TV3 el tema sol tenir una presència residual. L’any 2005 la televisió pública catalana va emetre Sexes, el programa presentat per la Flora Saura que al llarg de 13 capítols temàtics abordava alguna qüestió concreta a partir de diferents perspectives, amb una vocació més de docuxouper a adults que de format pedagògic per a menors. Sexualitat i adolescència tenen un protagonisme puntual en alguns espais. Per exemple, El documental va estrenar fa pocs mesos el molt recomanable webdoc Sexis, dirigit per la Roser Aguilar i l’Esther Mira, que compta amb la participació activa dels joves per parlar de qüestions sexuals diverses.

A Betevé, l’ Oh my goig sí que respon a l’objectiu clar d’oferir un programa d’educació sexual per a adolescents. La conductora, Noe Elvira, és una psicòloga especialitzada del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat que té la mà trencada a parlar del tema. Aquesta producció de Camille Zonca també està pensada en format transmèdia i combina píndoles dramatitzades en què els protagonistes viuen situacions concretes relacionades amb la sexualitat amb tallers en instituts on els estudiants reals debaten al voltant dels conflictes que s’han originat en aquestes ficcions i aposten per la millor manera de resoldre’ls. El programa sobretot pretén qüestionar mites i estereotips lligats al sexe i reivindicar-ne el vessant més lliure i plaent en un llenguatge propi de les noves generacions. El director de Betevé, Sergi Vicente, explicava que la inspiració per fer Oh my goig va venir del format noruec Pubertet, que arrenca cada capítol amb l’advertència que “alguns pares es poden sentir incòmodes” amb el que veuran. Pubertet presenta una perspectiva didàctica menys participativa però s’agraeix la desimboltura amb què parla de pèls púbics, fluix vaginal, semen, regla i pets, o la naturalitat amb què fa servir cossos de debò per mostrar en detall els genitals.

Generats per televisions públiques, aquests programes s’ofereixen també com a recursos online per a aquests joves que busquen a internet tot el que volen saber sobre sexe i no gosen preguntar. L’aliança píndoles de YouTube i educació sexual pot ser molt fructífera, com confirmen altres formats com Ask a lesbian de Buzzfeed, en què la còmica Cameron Esposito s’oferia a contestar en un to tan didàctic com divertit els dubtes, tòpics i curiositats al voltant de l’homosexualitat femenina.

La interactivitat amb els adolescents que caracteritza Oh my goig o Sexis no només trenca amb un concepte unidireccional i vertical de l’educació. També esdevé un retrat en primera persona del plural de com les noves generacions viuen i pensen les seves sexualitats. I així els adults també ens eduquem adonant-nos que els joves resulten, en molts casos, més madurs, diversos, lliures i oberts que els seus pares, mares, oncles, ties i professors.