SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

Nola Darling, la dona afroamericana que regna a Netflix

La primera sèrie televisiva de Spike Lee actualitza per al segle XXI el personatge que va protagonitzar la seva ‘opera prima’ al cinema. Però manté l’esperit trencador de l’original?

Nola Darling, la dona afroamericana  que regna a Netflix / NETFLIX Zoom

Quan es va estrenar She’s gotta have it (1986), la pel·lícula de Spike Lee que ell mateix acaba de reconvertir en sèrie, la protagonista, Nola Darling, resultava tot un desafiament. Una noia afroamericana de Brooklyn com a centre d’un film en què reivindicava la seva sexualitat lliure, activa i poderosa. Estem parlant de finals dels anys vuitanta. Reagan era al poder, el feminisme no estava precisament de moda i la cultura afroamericana tot just començava a fer-se un lloc en l’imaginari popular a través sobretot d’expressions hipermasculinitzades com el hip-hop. She’s gotta have itrepresentava tot allò que havia de ser el cinema independent, una alternativa al model dominant i conservador de Hollywood. En aquests últims trenta anys, la cultura afroamericana ha deixat de ser minoritària, Spike Lee s’ha fet famós, Brooklyn s’ha aburgesat... Fins i tot nosaltres hem canviat. I Nola Darling?

La Nola Darling del segle XXI continua tenint tres amants, treballant com a artista i vivint a Brooklyn. La sèrie de Netflix torna a celebrar el poder d’una noia afroamericana de vida sexual lliure que reivindica el control sobre el seu propi cos. Però aquesta Nola, que encarna amb total convicció i carisma icònic DeWanda Wise, ha perdut la irreverència fresca de la seva precedent dels vuitanta, alhora que ha d’afrontar problemes nous. Lee manté els esquemes de la relació del film original: la Nola marca les normes i són molt estrictes. Però certes consideracions que tenien sentit fa trenta anys grinyolen una mica al 2017. Els amants, per exemple, que responen en excés a estereotips, sobretot el model narcisista que sembla haver-se escapat d’un anunci dels anys noranta. Les regles que imposa la Nola eren tota una demostració de poder femení inèdit l’any 1986, però resulten un pèl exagerades per a una noia mil·lennial que presumeix de practicar el poliamor. ¿Cal marcar tant el territori entre els diferents amants? Per què la Nola té tanta por de moure’s fora de la seva zona de confort? La nova Nola manté a més una relació amb una altra dona, però no ho fa fins que decideix “descansar” d’homes una temporada, com si la seva bisexualitat esperés a la banqueta fins que l’heterosexualitat estigués de baixa.

Nola Darling també resulta massa discursiva respecte als temes que abraça. Molts episodis responen a les tendències de moda pel que fa a la situació de la dona, de manera que són els personatges els que s’adapten a aquella trama més que no pas la trama la que emergeix d’ells. Hi ha l’episodi sobre les agressions al carrer a les dones que van soles; l’episodi sobre els prejudicis lligats al fet que les noies vesteixin sexis; el dedicat a les intervencions quirúrgiques sobre el propi cos, específiques en el cas de la cultura afroamericana, i aquell que reflexiona sobre els models de conducta de nois i noies... També s’aborda la gentrificació de Brooklyn i la hipocresia al món de l’art contemporani, un altre clàssic. Com a bona obra de Spike Lee, Nola Darling està farcida de referents a la cultura africanocèntrica i resulta impossible no resisitir-se a l’encís de la protagonista. Però, per comparació, Insecure, d’Issa Rae, plasma de manera molt més natural els reptes i contradiccions que viu una jove afroamericana avui en dia, en la tradició del que va suposar la Nola Darling dels vuitanta.