Un dels títols que van cridar més l'atenció l'any passat a l'E3 de Los Angeles va ser un vistós videojoc d'acció, aventura, exploració i supervivència espacial desenvolupat per Hello Games, un estudi independent britànic. El que va seduir els aficionats no va ser el disseny artístic dels seus enlluernadors gràfics de colors saturats -un homenatge a les cobertes clàssiques dels magazins pulp de ciència-ficció de mitjans del segle passat- sinó la promesa de tenir a l'abast com a tauler de joc un cosmos amb més de 18 bilions de planetes, poblats per una infinitat de formes de vida vegetals i animals.
I és que No man's sky, que ha sortit aquest agost a la venda, es basa en la generació per procediments, un mètode de creació automatitzada de continguts per mitjà d'algorismes informàtics. Fa dècades que s'utilitza aquest recurs (en la generació de textures i geometria de nivell, per exemple) però no ha sigut fins fa poc que la tecnologia ha permès sostenir mons tan massius com els del popularíssim Minecraft.
'Hype' galàctic, decepció còsmica
Encarnem un pilot espacial que s'estavella en un racó recòndit de l'Univers i ha d'empescar-se-les per continuar el seu trajecte. Interactuarem amb espècies d'extraterrestres intel·ligents, aprendrem a comunicar-nos-hi i en coneixerem la història. Hi ha bells paisatges, un fotimer de bestioles i plantes curioses i multitud de destins per visitar, però resulten limitades les opcions de combat i creació de components per a l'inventari, i el procés d'obtenció de recursos esdevé tediós.
Els problemes de No man's sky han sigut l'exagerada expectació que havia despertat i una ambició creativa desmesurada d'un estudi petit que ha acabat servint un joc amb alguns problemes tècnics i tan accessible com simple. I és una llàstima, perquè potser no podem considerar-lo cap troballa estel·lar però sí que suposa una experiència contemplativa de joc pausat prou satisfactòria.
