Netflix vol que et facis vegà

Una de les categories temàtiques més populars, més vistes i explorades de Netflix és la del menjar. Gràcies a sèries de no-ficció com Chef’s table o Cooked, la plataforma de pagament ha aconseguit captar l’atenció de qualsevol foodiefoodie , viatges gastronòmics, secrets de grans xefs i grans retrats de restaurants de primera fila internacional. El més curiós i estimulant, però, és que l’antítesi de tot aquest món culinari llaminer i atractiu, d’aquesta fantasia constant de plats pels quals series capaç de vendre la teva mare, és una rebotiga incòmoda de veure i pair que ha esdevingut un dels grans actius documentals de la companyia.

En paral·lel a les bacanals pensades per a gurmets, Netflix ha sigut capaç d’engreixar el seu catàleg a base de documentals durs, conscients, reflexius i preocupats amb tot el que té a veure amb el que mengem i la seva incidència en el nostre organisme, en la societat de consum i fins i tot en el medi ambient. Conscient del creixent poder de convicció de determinats sectors animalistes, de celebrities entregades a la causa, de científics que van contra corrent i de la indubtable tirada comercial que té tot allò amb rerefons healthy, el volum de títols antifoodies que pots trobar a la plataforma és tan complet i potent com esfereïdor i alarmant. Un autèntic malson per a la nostra consciència que repassem en 10 títols indispensables que pots mirar actualment.

‘What the health’ (2017)

Dirigit per Kip Andersen i Keegan Kuhn, What the health es dedica, bàsicament, a ensorrar tots els tòpics alimentaris -la llet és bona per al creixement, la carn és necessària per a una dieta equilibrada, etc.- amb una proposta tan rigorosa, analítica i metòdica com l’operació d’un neurocirurgià. El concepte life changer es podria aplicar a aquesta peça d’orfebreria documental que et deixa tocat i que convida a fer tota mena de replantejaments, preguntes i resets existencials. Un cop facis play res tornarà a ser el mateix.

‘Cowspiracy. The sustainability secret’ (2014)

També dirigit per Kip Andersen i Keegan Kuhn, aquest documental deixa de banda el factor purament alimentari per centrar-se en l’impacte de la ramaderia industrial en el medi ambient. Kip Andersen juga a ser una mena de Michael Moore en una investigació potent i atrevida en primera persona que té un valor afegit de gran valentia: la denúncia oberta i explícita de la complicitat que mostren nombroses associacions i grups ecologistes amb la indústria càrnica i làctica per mantenir els seus ingressos i interessos econòmics.

‘Food choices’ (2016)

Michal Siewierski dirigeix un documental imponent, directe i notablement trenat en el qual metges de prestigi, nutricionistes, esportistes i experts en sostenibilitat exposen les seves idees i opinions sobre els riscos de salut i ambientals que comporta una dieta basada en la carn, la llet i els ous. Allunyat del bonisme flowerpower-neohippie-healthy que molts cops envolta tot aquest món, el film exposa amb contundència, base científica i convenciment la necessitat de canviar els hàbits d’alimentació de la societat actual. Una magnífica introducció a tot aquest univers i un immillorable pas previ abans de mirar What the health.

‘Forks over knives’ (2011)

Lee Fulkerson planteja una proposta molt lligada a la cultura alimentària nord-americana. Els elevats índexs d’obesitat de la població jove del país són el punt de partida argumental d’un documental que no busca tant que l’espectador prengui consciència animalista i/o provegana com posar sobre la taula un problema endèmic de la societat dels Estats Units i quins són els possibles remeis per combatre’l. I és aquí, en la seva intenció d’oferir solucions, on el documental s’endinsa en els beneficis d’una dieta a base de productes d’origen vegetal i on el cèlebre llibre The China study, del doctor T. Colin Campbell, agafa un protagonisme cabdal.

‘Fat, sick & nearly dead’ (2010)

Per resumir-ho molt gràficament, l’antítesi de Super size me. Joe Cross, director d’aquest experiment subjectiu, pesava 150 quilos, tenia urticària i havia de medicar-se cada dia per combatre tota mena de mals vinculats a l’obesitat. Decidit a canviar de vida, va iniciar una dieta de sucs vegetals durant 60 dies, va emprendre un viatge pels Estats Units per difondre la seva experiència i va enregistrar-ho tot en un documental que sovint cau en el parany emocional i melodramàtic de l’autosuperació, però que té un rerefons evident de denúncia contra el fast food, la incultura alimentària i la utilització injustificada de fàrmacs. El 2014 va estrenar Fat, sick & nearly dead 2, menys centrat en la seva pròpia vida i més interessat a donar veu a experts i testimonis que han viscut situacions semblants a la seva.

‘The kids menu’ (2015)

Un cop més, Joe Cross es capbussa en el gran malson de dietistes, cardiòlegs i metges de capçalera, però en aquesta ocasió centra la seva mirada en els nens i el món infantil i s’allunya de la seva pròpia experiència. De nou, l’obesitat entre els més joves als Estats Units esdevé el motor argumental d’un documental que es manté molt fidel al segell formal de Cross: sentit de l’humor, protagonisme gens dissimulat del seu director, ritme àgil i contagiós i una noció d’entreteniment que arriba a tots els públics i que interessarà a nens i, sobretot, a pares.

‘Live and let live’ (2013)

Orgia vegana pura i dura. Marc Pierschel ofereix en aquest documental un llistat de raons per convertir-se al veganisme, i ho fa donant veu a tota mena de personatges de l’òrbita vegana nord-americana. Si ja has vist els altres títols recomanats en aquest article hi reconeixeràs alguns personatges, especialment el doctor Colin Campbell, tota una eminència en el tema, i no trobaràs arguments nous o sorprenents que no hagis sentit ni vist ja. Però com a complement per reforçar tesis, idees i conviccions, Live and let live ofereix tot el que estàs buscant.

‘Sostenible’ (2016)

Un dels documentals més atractius i trencadors del catàleg de Netflix en aquesta matèria. Dirigit per Matt Wechsler, Sostenible dona veu a ramaders i agricultors que estan apostant per una mirada sostenible, ecològica i integradora, lluny de les grans empreses i d’una producció industrial que posa en perill l’harmonia mediambiental. Lluny dels radicalismes i el sectarisme, Wechsler intenta i aconsegueix explicar que és possible i viable una alternativa al sistema. I ho fa amb una peça prou intensa i completa per convèncer fins i tot els sectors més extremats i bel·ligerants.

‘Podredumbre’ (2018)

Apassionant sèrie documental de sis capítols que analitza en profunditat i amb una força colpidora diferents aspectes derivats dels canvis d’hàbits en la societat actual. Des de l’augment alarmant d’al·lèrgies alimentàries fins a la progressiva desaparició de les abelles, des de la competitivitat radical del món avícola fins als problemes als quals s’enfronten les granges làctiques, Podredumbre s’endinsa en les clavegueres de la indústria alimentària per oferir un retrat objectiu, revelador i magnètic.

‘Fed up’ (2014)

Més obesitat infantil als Estats Units com a factor determinant. En aquest cas, l’increment de nens obesos al país serveix per aprofundir ens els interessos de la indústria alimentària nord-americana i com la lluita contra determinats hàbits i tòpics al voltant del menjar té molt més a veure amb estructures econòmiques i polítiques que no pas nutricionals. Aparentment, un treball sobre el món infantil que acaba esdevenint una senyora reflexió i investigació.u