LA PORTADA
LAIA BELTRAN QUEROL

Marc Ribas: “A ‘Joc de cartes’ mai hi ha hagut rancúnia real”

Acaba d’estrenar la segona temporada del concurs televisiu, cuina cada tarda a TV3 i encara té temps d’obrir restaurants amb Artur Martínez i de publicar un llibre de receptes per Sant Jordi

Marc Ribas:   “A ‘Joc de cartes’ mai hi ha hagut rancúnia real” / FRANCESC MELCION Zoom

REW

<<

Cuineu un moniato al forn a Marc Ribas i ben segur que li canviarà la cara. El transportareu directament a la seva infància. A qualsevol sopar de tardor, amb la mare feinejant a la cuina i ell papallonejant al seu voltant amb ganes d’ajudar-la. “El meu germà tenia cinc anys més que jo i jugar amb ell era una mica difícil”, explica sorneguer. La cuina es va convertir en una involuntària sala de jocs. Però sense segones intencions. “Sí que és cert que a l’escola m’havia apuntat a algun taller de cuina. Però a l’hora d’estudiar vaig optar per belles arts. Volia ser artista. Pintava a l’oli, l’hiperrealisme se’m donava bé i vaig començar fent il·lustracions. Però com que volia tenir peles buscava feines a l’hostaleria. Vaig tocar molts papers de l’auca i, finalment, vaig acabar a una cuina”.

I la cuina el va atrapar. Literalment. Fins al punt d’abandonar els pinzells per les cassoles. “La meva formació no ha estat reglada; jo n’he après d’altres cuiners. I això precisament és el més divertit de la cuina, que estàs en un aprenentatge constant i que no hi ha veritats absolutes. Descobreixes que hi ha moltes maneres d’arribar al mateix lloc. Aquesta és la màgia”. Ho diu qui va marxar al Brasil a treballar en un projecte gastronòmic i va acabar criant el seu bestiar. Ho diu qui de tornada a casa va muntar un restaurant a Sabadell. “Això va ser la gran patacada. No era ni el lloc, ni el moment, ni el concepte. Dels èxits no n’aprens; dels errors, sí”, sentencia.

PLAY

>

Potser el seu encert va ser trucar ara fa cinc anys a la porta del xef Artur Martínez, l’amo de Capritx, un restaurant que van decidir tancar malgrat tenir una estrella Michelin. “A l’estiu vam decidir tancar-lo perquè necessitàvem evolucionar. D’una banda, acabem d’obrir la Taverna del Ciri, també a Terrassa, on continuem vinculats al producte del territori i oferim platets de cuina catalana. I on cada vespre muntem un ciri!”, diu fent broma (o no). “També tenim entre mans un nou projecte gastronòmic a Barcelona. Però no puc explicar res més”, diu misteriós. S’acosta l’hora de la pregunta del milió: com vas fer el salt a la tele? “Per casualitat, em van dir que a TV3 buscaven un cuiner i vaig fer un càsting. Vaig anar a passar-m’ho bé, jo ho donava per perdut, però hi va haver molt de feeling ”.

Tant, que el van cridar per a un segon càsting. “Suposo que van veure que no era un cuiner convencional. Jo cuino de manera pràctica perquè cuino molt. A casa rento els bolets sota l’aigua, no un a un amb un drapet. A la tele faig el mateix”. I així, com qui no vol la cosa, Marc Ribas va començar a presentar cada migdia el programa Cuines fins a fer-se’l seu. El premi? Una audiència estratosfèrica i que cada cop que va al mercat més d’un l’atura per demanar-li consell. “Així és com he vist que molta gent no sap ni comprar un enciam!”, diu entre rialles. La seva bona praxis a la petita pantalla també ha popularitzat una paraula: brutal. Potser per això no sorprèn gens que el seu primer llibre de cuina, que sortirà per Sant Jordi, porti aquest títol. “Són 64 receptes... brutals”, diu murri.

FF

>>

A l’èxit de Cuines cal sumar-hi la bona acollida de Joc de cartes, el concurs gastronòmic de TV3 que aquesta setmana ha estrenat la segona temporada. “Quan em van proposar presentar aquest programa vaig dir que no, que jo no volia renyar la gent. Però com que em van deixar jugar amb més humor, finalment vaig acceptar”. També relativitza aquella tensió que de vegades es viu entre els concursants. “A Joc de cartes mai hi ha hagut rancúnia real. A un restaurant es treballa amb molta tensió, tu vols escanyar el maître, el maître et vol escanyar a tu, però quan s’acaba el servei tot això s’esvaeix. Tenim aquesta capacitat”, afirma. De fet, guarda molts bons records d’algunes escapades per Catalunya. “Amb la gent del Delta de l’Ebre va ser meravellós. Vam riure molt, vam menjar molt bé... Fins i tot tenim un grup de WhatsApp!”.

Dirigir restaurants propis, gestionar restaurants de tercers, conduir programes de televisió, escriure llibres... “Sí, sí, fa anys que treballo a un ritme molt bèstia”, reconeix. I a casa, ¿encara tens temps o ganes de cuinar? “I tant!”, exclama. “A mi cuinar m’encanta. És més, jo necessito cuinar, si no puc fer-ho és un drama. I a casa necessito cuinar sobretot per a aquells que més estimo. És un acte d’amor”. Segurament el Marc Ribas de la tele no és gaire diferent del Marc Ribas que cuina a casa. “Preparo un marinat o un arròs o una peça al forn... M’agrada la simplicitat i la temporalitat. ¿Que ara tinc uns pèsols de Llavaneres? Doncs faig aquell escaldat ràpid en 20 segons i ja ho tinc. I és... brutal!”.