LA PORTADA
LAIA BELTRAN QUEROL

Laura Rosel: “La crítica és una cosa, la falta de respecte i l’insult, una altra”

La primera vegada que es va posar davant d’una càmera ho va passar fatal, però ara lidera l’audiència dels dissabtes al capdavant del ‘FAQS’, el programa d’actualitat política que aixeca passions

Laura Rosel:   “La crítica és una cosa, la falta de respecte i l’insult, una altra” / MARC ROVIRA Zoom

REW

<<

“No suportava veure la meva imatge en pantalla. Vaig patir. Vaig acabar plorant. I la meva mare renyant-me: com pot ser que no puguis fer això? Ho vaig passar fatal, fatal”. No, aquest record no és de cap càsting. És d’unes pràctiques d’una escola de primària de Sabadell on els alumnes havien de gravar-se per fer un informatiu de televisió. Qui ho explica és la Laura Rosel. “Aquest és el meu primer record en el món de la comunicació”, bromeja. El canvi de xip va començar a l’institut. “Em vaig enganxar a la literatura. Potser em passava un dissabte sencer llegint. D’aquí em va venir l’interès per escriure, pel llenguatge i per entendre com s’expliquen les coses”. Potser per això va aterrar al periodisme. “No tenia cap expectativa prèvia. De fet, per aquell treball absurd de classe vaig pensar que no serviria per a la tele”, confessa.

Quan encara feia les pràctiques universitàries al centre territorial de RTVE a Sant Cugat (“Només veu i locució!”, recalca), va saber que arrencava Ràdio Sabadell. “Jo era una gran consumidora de ràdio, així que vaig pensar, ¿i si ho provo?”. Dit i fet. El resultat? Quatre anys foguejant-se a l’emissora municipal. “Un ja sap quan està arribant al final d’un cicle, i jo veia que Ràdio Sabadell em començava a quedar petita. Sempre vols aprendre més”, continua. Era el 2006. RAC1 estava creixent. Buscaven gent. I va tornar a temptar la sort. “Vaig fer les proves de català, de locució i d’actualitat. Em van agafar per a una substitució de maternitat i, mira, m’hi vaig passar onze anys”.

PLAY

>

¿I com es passa dels micròfons a la temuda gran pantalla? “Jo no vaig buscar el canvi de RAC1 a 8TV. Va ser el grup que em va proposar participar al nou 8 al dia. Era molt difícil agafar el relleu de Josep Cuní i engegar-ho tot de zero. Però em van convèncer i ho vaig acceptar”, explica. Va estrenar el programa el mes d’agost passat. A la tardor també era una espectadora entusiasta del FAQS de TV3, presentat llavors pel seu amic i col·lega Ricard Ustrell. “En algun moment vaig pensar: jo seria capaç de fer això que fa ell? I em responia: Nooooo, en soc incapaç!” La Laura esclata a riure. “El que jo em plantejava llavors era acabar la primera temporada a 8TV, però pel mig va arribar aquest tren d’alta velocitat que era el FAQS i evidentment no hi podia renunciar”.

Càstings. Nervis. Rumors. I voilà! El 17 de gener d’aquest any Laura Rosel debutava a TV3 al capdavant del FAQS, un programa que té el seu motor en l’actualitat política. “Quan hi vaig arribar afrontava dos reptes importants. El primer era mantenir l’índex d’audiència. De fet, l’hem elevat i seguim sent líders. El segon era casar l’essència del programa amb la meva personalitat. Jo no soc Ricard Ustrell, tenim estils totalment diferents. I la productora, la cadena i jo mateixa ho sabíem”, afirma. Després de quatre mesos llargs en antena, la Laura segueix sense horaris. “No en tinc ni jo ni la majoria de l’equip. És una entrega absoluta, però no em queixo, és apassionant”, assegura. ¿I com veus el programa ara? “L’ànima de FAQS és la mateixa però respira a la meva manera. Jo me l’he fet meu o ell m’ha fet seva, no ho sé, però el programa és una altra cosa, ha evolucionat claríssimament”.

FF

>>

Les entrevistes segueixen sent un dels pilars indiscutibles del FAQS, però no sempre és fàcil aconseguir-les “M’agradaria poder entrevistar polítics de primera fila de Madrid: algú de la Moncloa, algun líder del PSOE o Podem”, reclama. No es deixen? “No. Es veu que la connexió Barcelona-Madrid deu ser complicadíssima i potser han d’agafar naus espacials per venir”, diu sorneguera. ¿Creus que hi ha un pacte tàcit de no participar-hi? “Jo espero que no. Potser per part del PP i el govern espanyol sí que hi ha una mica d’això. De fet, hi ha alts càrrecs del PP que fan evident a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials que TV3 és el dimoni i per tant no s’hi poden ni acostar”, dispara.

L’altra cara de la moneda d’un programa amb tanta audiència són les crítiques. “Venen de tots cantons, si portem els de Vox, si portem els de la CUP... La crítica és una cosa, la falta de respecte i l’insult, una altra”, sentencia. També és conscient que qualsevol gest es pot treure de context. “Va passar el dia que portava una samarreta amb la careta de Puigdemont -era màxima actualitat- i es va fer servir per manipular i atacar de manera descarada el programa i la cadena. Hem après que ho hem de mesurar tot al mil·límetre”. ¿Això no obre la porta a l’autocensura? “No, això mai, però hem d’estar molt alerta. No pot ser que per una samarreta que es malinterpreta, es distorsioni el conjunt del programa, que són quatre hores en directe en què passen moltes coses i es tracten molts temes”.