LA PORTADA
PERE VALL

Itziar Castro: “M’encanta ser dona objecte”

No ens espantem ni ens amoïnem! El present i el futur d’aquesta actriu, després de sortir del programa ‘Operación Triunfo’, està més que assegurat. Diversos projectes cinematogràfics, televisius i teatrals ens permetran seguir gaudint d’una treballadora nata, amb 22 anys d’experiència

Itziar Castro: “M’encanta ser dona objecte” / FRANCESC MELCION Zoom

REW

<<

“De petita jo era molt fan de la sèrie Mazinger Z, però sobretot de Pippi Calcesllargues i de Wickie el viking. Vivia en una urbanització, Fontpineda [Pallejà], i tenia un gos, un dog que era com un cavall, i me n’anava al bosc amb ell i amb un matxet. I amb les meves cuetes de Pippi. Només em faltava el mico. Semblava un xicotot. La meva actitud era del Wickie, i el meu físic era de la Pippi”, recorda Itziar Castro d’aquelles aventures d’infantesa. Entre això i les primeres pel·lícules que va veure, estava clar que s’havia de dedicar a la interpretació: “Mira, et dono una exclusiva, perquè no ho he explicat a ningú, ni a la meva parella, i és que de petita tenia una veritable obsessió pels films de Bruce Lee i, en general, els d’acció xinesos. Anava al videoclub i els agafava tots. La meva mare flipava. I m’encantaven les pel·lis de Terence Hill i Bud Spencer”.

Admiradora de Julie Andrews, Concha Velasco, Audrey Hepburn i Angela Lansbury, i dels grans musicals clàssics de Hollywood, es va haver d’enfrontar al típic dilema d’estudiar o dedicar-se a l’insegur i inestable món de la faràndula: “Els meus pares em deien que fes el que volgués però que estudiés. Més endavant van ser els primers a ajudar-me quan vaig dir que deixava els estudis convencionals per anar a fer teatre musical. Els hi dec la meva carrera. Totalment. M’han subvencionat i m’han deixat diners quan no en tenia. Els vaig obligar a venir als Goya quan vaig estar nominada per Pieles. Sovint entra gent al seu restaurant per preguntar si hi soc. Sé que els fa molta il·lusió que em vagi tan bé, però a mi no m’ho diuen directament. Ho diuen als altres i després els altres m’ho xerren, ha-ha”.

PLAY

>

Fa poc ha sigut acomiadada del programa de TVE Operación Triunfo, en què exercia de professora d’interpretació. L’explicació oficial: “No ha aconseguit els objectius esperats en la seva àrea”. Ella té la consciència tranquil·la: “Hi estava absolutament implicada. En 22 anys de trajectòria professional no he deixat mai un projecte a mitges. Participar a Operación Triunfo ha sigut una experiència meravellosa. Hi he après molt, com a persona i com a actriu”. I quina és la seva filosofia? “Ho faig tot al 300 per cent. Soc molt entregada i intensa. Quan m’enfronto a un personatge li aporto veritat, encara que sigui en històries surrealistes com Matar a Dios, Pieles o la sèrie Vis a vis, en què interpreto un personatge que es diu Goya i que està superallunyada de mi”, assegura aquesta artista polivalent que s’ha guanyat la vida “de repartidora de menjar xinès, treballant al Tibidabo o en un xou de drag queens a la Sala Metro de Barcelona”. “No m’han caigut mai els anells”.

“Ei, vols un titular? M’encanta ser dona objecte. Amb Fellini i Berlanga hauria sigut feliç. Ells haurien al·lucinat amb mi, i jo amb ells. Potser ara les seves pel·lícules haurien sigut considerades misògines i masclistes. Els hi fotrien canya! Vaig estar a punt de treballar amb Bigas Luna quan hi havia la intenció d’obrir a Barcelona el cabaret El Plata”, comenta, mentre espera que Campeones, en què té un petit paper, sigui seleccionada per a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, i guanyi: “M’he jugat uns quants sopars que ho aconseguirem”.

FF

>>

“He fet realitat el somni de viure d’una professió que, en el meu cas, és totalment vocacional. Puc ser mil persones diferents: un dia, des de l’escenari d’un espectacle de burlesc, ser la més sexi del planeta, i un altre dia ser una assassina. Com diu Carmen Maura, el millor d’aquesta feina és aconseguir no tornar-te boja, perquè de cop i volta ets Déu i de cop i volta no ets ningú. Ara, amb les xarxes socials, encara més. A l’època d’Operación Triunfo fins i tot em van criticar perquè anava descalça a les classes. Deien que ho feia perquè les sabates no m’hi cabien... I, senzillament, anava descalça perquè necessitava connectar amb el terra”, rememora Itziar Castro, que té pendent d’estrena una pel·lícula, El Cerro de los Dioses, de Daniel M. Caneiro, i ofertes cinematogràfiques a Xile i l’Argentina. A més, estrenarà la quarta temporada de Vis a vis (Fox) i la veurem a les sèries Terror y feria (Flooxer), dirigida per Benja de la Rosa, i Déjate llevar (Movistar+), creada per Leticia Dolera.

D’allò més ocupada, té un parell de muntatges teatrals a la vista sobre els quals no ens pot avançar gaire cosa. “Vull treballar amb tothom. En un futur m’imagino a mi mateixa com una persona que continua trencant motllos. Un desig? Fer una comèdia romàntica totalment... normal. Sense traumes de dona grassa ni històries rares”.