REW

<<

Un paisatge desèrtic, la platja com a teló de fons i una carretera que passava per davant de casa i que donava la volta a tota l’illa. Benvinguts a Hella, un poblet de la costa sud d’Islàndia on Halldór Már Stefánsson va passar part de la seva infància. La música, com el fred, venia de fàbrica. “El meu pare cantava molt, però sense ser professional. Ens agradaven molt els instruments. Recordo que vaig començar tocant la flauta, però finalment em vaig quedar amb la guitarra”. Un instrument que ja no ha deixat anar mai més. Sobretot quan va tenir l’oportunitat d’aprendre’n amb el músic Arnaldur Arnarson. “Venia a l’estiu a donar-nos classes a Islàndia. És un geni, encara viu a Barcelona”.

Seguint el seu mestre, Halldor Mar també va canviar l’Atlàntic pel Mediterrani amb l’objectiu de continuar estudiant amb ell. “Vaig arribar a Barcelona amb un llibre de castellà per a principiants. Ni tan sols sabia que existia el català. De fet, el primer any vaig viure en un ambient tan guiri que em passava el dia parlant en anglès”. El segon any va voler compartir pis amb estudiants d’aquí per aprendre castellà. El seu idil·li amb el català va trigar una mica més. “Em va començar a interessar quan vaig enganxar-me a programes com Sense títol i Malalts de tele ”, riu en recordar aquells temps. De seguida li canvia el rictus. “És molt trist el rebuig que encara hi ha aquí al català. A mi aprendre aquest idioma m’ha canviat la vida”, sentencia.

PLAY

>

La raó per la qual Halldor Mar va quedar-se definitivament a Barcelona té quatre lletres: a-m-o-r. “Vaig conèixer una guitarrista de Castelló i aquí continuem. Tenim tres fills, de 18, 12 i 8 anys, i a casa es parla islandès, valencià i castellà sense cap problema”, afegeix aquest defensor de la immersió lingüística. Com molts artistes, s’ha guanyat la vida fent de professor de guitarra (encara ho és) i tocant en pubs irlandesos. “Al principi volia fer el meu propi repertori, però veia que no li interessava a ningú, així que vaig començar a fer versions i llavors sí que em feien cas. Ja ho diuen: el jazz són cent acords per a quatre persones i el rock són quatre acords per a cent persones. De fet, en dono fe”, bromeja.

Exposar-se cada nit al públic, però, va tenir premi: algú el va veure i el va recomanar per cantar l’adaptació a l’anglès de l’havanera La bella Lola en un anunci de cervesa (¿us enrecordeu de Cesc Fàbregas menjant sushi a alta mar?, doncs aquest!). L’èxit d’aquesta adaptació va sorprendre fins i tot la productora, que li va proposar un nou projecte: ¿i si seleccionem deu hits de la Nova Cançó i fem un disc en anglès? Així naixia Winds (2014), on ell mateix, amb veu i guitarra, versiona temes estrella de Pau Riba, Sisa, Raimon, Lluís Llach... “Aquest disc va ser un punt d’inflexió en la meva carrera musical. Va agradar molt, va sortir als mitjans, les cançons sonaven a la ràdio i vaig començar a fer concerts per tot Catalunya”, apunta. Coses que no li van passar amb Simple (2009), el primer disc que va editar com a cantautor.

FF

>>

Només era qüestió de temps que aquest islandès i la seva guitarra saltessin a la petita pantalla. Al voltant del seu singular personatge, la mateixa productora va crear Katalonski, un programa que volia donar a conèixer els motius pels quals gent anònima de tot el món aprenia català i on Halldor Mar era el fil musical que cosia les històries. Finalment, TV3 hi va donar llum verda. “Entre l’abril i el novembre de l’any passat vam gravar tots els capítols”, recorda. L’estrena, prevista per a aquesta primavera, s’anava ajornant dijous rere dijous pels vertiginosos esdeveniments polítics. “Semblava que el dia no arribaria mai! I va i s’estrena el 12 d’abril, just la nit que presentava el meu tercer disc a Bikini”, afegeix. Per cert, es diu Records (2018) i conté cançons pròpies en català i anglès, a més de dues versions que no van entrar a Winds.

Però tornem a Katalonski. Per què creu que ha tingut tan bona acollida? ¿Hi té a veure l’èpica de les llengües minoritàries? “Crec que és perquè expliquem bones històries. A mi la que em va marcar més és la d’un noi de l’Amazònia que el primer cop que va poder parlar en català amb algú va ser amb nosaltres. Encara en tenim moltes per explicar, per això tinc esperances que hi hagi una segona temporada. Hi ha molts katalonskis que volen dir-hi la seva”, replica. Tenint en compte que Islàndia és un país de només 350.000 habitants, potser també hi tindria sentit un programa com aquest. “Esclar, esclar! Segur que hi ha molts islandonskis pel món. Els parlants de llengües minoritàries agraïm molt l’esforç que fa l’altra gent per aprendre-les. Hem de protegir-les i cuidar-les, ens enriqueixen a tots. Per això trobo ridícul quan diuen que el castellà a Catalunya està perseguit. És com si diguessin que l’anglès perilla a Islàndia”.