SÈRIES
EULÀLIA IGLESIAS

‘Examen de conciencia’: l’església és culpable

La sèrie documental de Netflix entronca amb altres films i ficcions que aborden les denúncies d’abusos dins de l’Església catòlica com un problema estructural de la institució i del país

‘Examen de conciencia’: l’església és culpable / NETFLIX Zoom

Alguna cosa falla en la consciència catòlica si, davant dels casos demostrats d’abusos sexuals per part de capellans i professors a nois, la majoria dels quals eren menors quan van passar els fets, els seus representants es preocupen més per la imatge de la institució que pel dolor de les víctimes. Aquest és el sentiment que plana entre la majoria de testimonis d’ Examen de conciencia, la sèrie documental escrita i dirigida per Albert Solé que ha estrenat Netflix coincidint amb un ventall de denúncies recents en aquest camp efectuades per mitjans com l’ARA i El Periódico.

Examen de conciencia, de fet, va destapar simultàniament amb El Periódico el cas de Miguel Hurtado, la primera víctima declarada del monjo de Montserrat Andreu Soler. Arran del seu testimoni, tant l’ARA com El Periódico han revelat nous afectats. Hurtado, que defineix el seu procés davant l’assumpció dels fets com el d’una víctima que es converteix en supervivent i finalment en activista, funciona com a eix narratiu i ancoratge emocional en una sèrie que ressegueix alguns dels successos sorgits els darrers anys: el dels Maristes a Catalunya, el del capellà de la diòcesi d’Astorga, el del professor del col·legi Gaztelueta de l’Opus Dei a Leioa, el de les escoles de la congregació de San Viator, els que va protagonitzar el fundador dels Legionarios de Cristo, Marcial Maciel...

Amb aquest repàs, Examen de conciencia no pretén tant aplegar un seguit de crims aïllats i independents com mostrar un patró de funcionament que converteix els abusos en el si de l’Església a l’estat espanyol en un problema estructural, i també de país. Soler explica que s’ha emmirallat en la pel·lícula Spotlight, que reconstruïa el desemmascarament d’agressions a la molt catòlica Boston per part del diari local Boston Globe, a l’hora de plantejar aquesta denúncia que parteix de perpetradors concrets per acabar apuntant a la cúpula de l’Església com a responsable de l’ocultació i la sistematització de la violència cap als menors. També ens recorda una altra sèrie estrenada a Netflix, el true crime The keepers, que posava el focus en l’Església de Baltimore a partir de l’assassinat de la religiosa Catherine Cesnik.

A Examen de conciencia, el principal protagonisme és per a les víctimes i les complicacions amb què s’han trobat per fer pública la seva situació. Però en algun moment també sentim els abusadors, ja sigui perquè alguns supervivents els confronten amb una càmera oculta, ja sigui en obert, com en el cas de Joaquim Benítez, que, com va quedar clar en un altre documental centrat en el cas Maristes, Shootball de Fèlix Colomer, és un personatge sinistre a qui li agraden perillosament les càmeres.

Ignorància deliberada

Malgrat que Soler esmenti Spotlight com a principal referent, la sèrie de Netflix no pren exemple d’una de les principals virtuts de la pel·lícula de Thomas McCarthy, la sobrietat en l’exposició de tot el procés. A Examen de conciencia li sobren elements menors i per això perfectament prescindibles, com la carregosa música d’acompanyament o certes imatges recurs. Però compleix la intenció d’evidenciar la “ignorància deliberada” de l’Església, que, com apunta Peter Saunders, no deixa de ser la principal ocupadora de violadors de menors del país. I sobretot subratlla la necessitat que els delictes d’abusos no prescriguin abans del temps que la majoria de víctimes necessiten per assumir el tràngol i denunciar el crim.