Elisabet Casanovas: «‘Merlí’ és una sèrie de primeres vegades»
Elisabet Casanovas no és només l’actriu que fa de Tània Illa a ‘Merlí’. A partir de l’11 d’octubre la podreu veure també al Teatre Poliorama interpretant una prostituta russa a ‘Paradise’ i, entre altres coses, escriu ficció amb Pau Poch
REW
<<
Tenir una mare mezzosoprano que assajava a casa va ser un regal per a Elisabet Casanovas, que va tenir una infància molt musical. “Tan, que fins i tot tocava el violoncel, però fa temps que no practico”, confessa. Ho diu somrient perquè el seu és un somriure perenne. Amb 11 anys, però, va participar en una obra de teatre a Sabadell i alguna cosa li va fer clic. “En acabar, la sensació va ser... Uau! Això és molt fort!”, exclama. També li agradava mirar sèries. “Era fan de Jet lag i Plats bruts. De fet, amb Plats bruts La Carbonell parlava de coca i jo pensava que era la de pinyons. La meva mare em va dir: «Però tu això ho entens, Elisabet?»” I torna a riure...
Ara és ella, amb el seu paper de Tània Illa a l’exitosa sèrie Merlí, la que surt per pantalla. “La televisió és molt poderosa perquè entres al menjador de la gent, però la popularitat només és una conseqüència de la meva feina. Soc conscient que arribarà una altra sèrie i ja no ens coneixeran tant. Però és que jo vull ser actriu més enllà de la popularitat”, proclama. Debutar fa uns mesos al TNC amb La senyora Florentina i el seu amor Homer ha sigut un pas de gegant. “Buf, una experiència brutal. El director, el repartiment, tot”, afirma. També ho va ser pels que l’estimen. “Ella. La llum, el talent, la generositat, el rigor, la humilitat. La gran actriu del futur ja és aquí”, li va deixar escrit el seu col·lega Carlos Cuevas a les xarxes socials. Li llegeixo, s’enrojola, li brillen els ulls i la noia que parla a tota màquina es queda muda.
PLAY
>
La tercera temporada de Merlí també és l’última. “Jo hagués fet deu temporades més, però era la millor decisió perquè la sèrie no es cremés. Ha sigut una experiència tan forta, intensa i positiva que emocionalment serà difícil de superar. M’emporto amistats per sempre, hem crescut junts i hem après junts”, afegeix. L’amistat forjada al plató continua a fora amb un grup de WhatsApp. “Hi som els onze actors i Héctor Lozano, el creador de la sèrie. Som un grup d’amics que es diverteix, tot i que a vegades també sorgeixen conflictes. La vida real ja és així, no?”
Sobre les crítiques que titllen Merlí de sèrie androcèntrica, l’Elisabet rumia abans de respondre, però no s’escapoleix. “Potser la primera temporada ho era una mica, però en la segona i tercera els personatges femenins evolucionen molt i tenen més força i arestes, inclosa la Tània, i això m’agrada, com també m’agrada el paper de la Silvana -la nova professora d’història que interpreta Carlota Olcina-, que és l’antítesi en positiu del Merlí”. En positiu?, li pregunto. L’Elisabet calla. Obre els ulls com plats. Somriu. Mou les espatlles. “No puc fer espòilers”, murmura. La sèrie està en antena ara mateix. Però de seguida agafa embranzida: “El que sí reivindico són més dones guionistes, més dones directores i més dones dramaturgues. I, a més, és que ja hi són!” I no dona un cop de puny a la taula, però com si ho fes.
FF
>>
Merlí ha enganxat el públic per una barreja potent de filosofia i sexe. “Crec que és una sèrie de primeres vegades, de relacions amoroses, sí, però també del primer cop que dius no als pares o t’enfades amb un bon amic, i això enriqueix la sèrie, com també ho fa la filosofia”. Cada capítol de Merlí està dedicat a un filòsof i el primer de la nova tanda va ser Walter Benjamin, a qui s’atribueix la frase que la història l’escriuen els vencedors. “La filosofia també la pots portar a la vida quotidiana, penso en Epicur i el seu tot plaer té una conseqüència de la primera temporada, i això de Benjamin, doncs sí, lliga molt als temps que estem vivint ara mateix”. Ho diu una noia de 22 anys que encara estudia a l’Institut del Teatre i que porta una samarreta amb la frase A tu què et sembla?, el títol del documental sobre el cas Ester Quintana que està acabant Pau Poch, actor de Merlí i també company de pis. “Sí, vaig a manifestacions, ho faig quan n’estic convençuda, com la del Banc Expropiat o les de l’1-O. Defenso causes socials perquè soc humana, no perquè soc artista o mediàtica, m’indigna la injustícia”.
Més enllà dels carrers, a l’Elisabet se li presenta una tardor atapeïda. “De l’11 d’octubre al 5 de novembre torno al Poliorama amb Paradise, on interpreto una prostituta russa. Després començo els assajos d’El fantasma de Canterville, que s’estrenarà l’any que ve al Condal, i també estic escrivint ficció amb Pau Poch”. Hi ha vida més enllà del teatre i la televisió? “M’agradaria molt fer cine, perquè diuen que hi ha més temps per gravar les escenes!” I torna a riure.
