PANTOCRÀTOR URBÀ

David Cano:“A vegades, els entrevistats m’han de donar ànims a mi”

Transformista

David Cano:“A vegades, els entrevistats m’han de donar ànims a mi” / MANOLO GARCIA Zoom

Després de marxar de casa amb només 19 anys, David Cano va viure a llocs tan dispars com Rota, Madrid, Ferrol o Barcelona. Finalment va trobar l’estabilitat professional a l’Hospitalet de l’Infant, on va estar més d’una dècada fent de carnisser i on va crear Brigitta Lamoure, una vedet “de 112 anys i tres vegades viuda” que li ha donat moltes alegries. Actualment la Brigitta triomfa al programa de BTVCodi de barris, on s’ha convertit en una icona gràcies a la seva perruca rosa i a la preocupació pels problemes socials de la ciutat. Amb 45 anys, Cano assegura que la faceta artística li ve de lluny: “Jo veig una caixa de cerveses i hi pujo a sobre. Això, o ho tens o no ho tens”.

TRANSFORMISTA DE DIA

Mentre feia de carnisser a Miami Platja David Cano va començar a col·laborar a la ràdio del poble del costat, l’Hospitalet de l’Infant, on va donar vida a la seva primera dona, la senyora Coloma Cardona. “Gràcies a la màgia de la ràdio el personatge va agafar molta volada. Però la Brigitta va néixer després, a casa, en una festa d’aniversari, quan vaig voler fer una sorpresa a un familiar. Al cap de poc hi va haver el tsunami i vam fer una gala al poble a la qual vaig participar. La gent va al·lucinar amb aquell personatge que al principi no sabien qui era però que al cap de res van descobrir que era el carnisser. Des de llavors vaig començar a treballar a la BBC, bodas, bautizos y comuniones. 10 anys treballant de dilluns a diumenge, per això estic tan primet!”, recorda Cano, que explica que es dedica exclusivament al transformisme des de fa només cinc anys. “Molts ho compaginen perquè no dona per viure. Potser ja els està bé, perquè els regalen una copa, però clar: jo soc transformista de dia. Una rara avis ”, exposa.

JESÚS PARLAVA AMB TOTHOM

I és que en el terreny de la nomenclatura hi ha molts de matisos. Ell té clar què fa i què és: “No soc ni drag queen, ni travesti, ni transsexual, soc transformista. El drag queen és un altre tipus d’art: es pinten d’una altra manera, i és molta estètica, ball i fer playbacks. Jo tot això no sé fer-ho ni ho vull. El travesti és un senyor o senyora que es vesteix de l’altre sexe i sent plaer per fer-ho. Jo no em sento dona. Jo soc actor”, detalla Cano, que explica que ha passejat per tot Catalunya sense tenir mai cap problema amb el seu personatge. “He estat en pobles petits com la Torre de l’Espanyol, Batea, Cava... No he tingut mai cap problema perquè no ofenc a ningú”, assegura l’actor, que diu que el cas més clar el va viure al Raval: “Un jueu ortodox em va parar i em va cridar pel nom de Brigitta. Em va dir que m’havia vist a la tele i que d’entrada el meu personatge li havia causat rebuig, però que havia continuat escoltant i s’havia quedat al·lucinat. Després també em va felicitar. Em va preguntar diversos cops si era un home i al final em va dir que «Jesús també parla amb tothom»”.

ELS ‘SKINHEADS’ I UN PIPICÀ

Actualment, Cano és reporter de Codi de barris a BTV arran de l’èxit que va tenir la Brigitta a l’extint #Selfiematon. “Clar, que arribi un personatge com la Brigitta un dimecres al matí al Carmel i pregunti a uns skinheads quin problema tenen amb el pipicà els sobta tant...”, explica l’artista, que sovint viu situacions molt delicades. “Una senyora gran a la qual un fons voltor vol desnonar. Anar pel Raval amb un exheroïnòman. Jo, quan arribo a casa, només dono gràcies. A vegades els entrevistats m’han de donar ànims a mi”, assegura Cano, que parla satisfet de l’esforç que li comporta la Brigitta. “De David no em compro gaire roba, però de Brigitta, sí. Fa cinc anys em vaig casar i vaig tornar del viatge de noces amb vestits i sabates per a ella”, explica l’artista, que del que més gaudeix és del “caliu” de la gent. Diu que, per ara, només deixarà de donar vida a la Brigitta en un cas: “Si el camí em porta a ser actor”. Tot i que considera que són un “tàndem”, afirma que ell i la Brigitta són “molt diferents”. A ell li agrada “el drama”. I a Brigitta, la “picardia”.