L’Audiència Nacional contra el ‘youtuber’ resistent
El cineasta Alejandro García s’enfronta a dos anys i un dia de presó com a responsable del canal de dissidència política Resistencia Films
Els atacs de l’Estat a la llibertat d’expressió i d’informació arriben a les plataformes online. El juliol de l’any passat, el cineasta Alejandro García va rebre una trucada per informar-lo que s’havia de presentar a l’Audiència Nacional. Nascut a Granada fa 24 anys però resident a Madrid, García va obrir el 2014 un canal de YouTube en què, sota el nom de Resistencia Films, publica tant material de producció pròpia lligat a la seva militància política i activisme social (denúncia de la situació de dones afectades per desnonaments de la PAH Vallekas; entrevistes amb persones represaliades com el Nahuel; mostres de suport a l’1-O català...) com obres d’altres que considera que no tenen prou visibilitat.
Amb la trucada, García es va assabentar que l’estaven investigant per presumpte enaltiment del terrorisme pels continguts d’aquest canal de YouTube i els comptes de Facebook i Twitter associats. Ningú no ha presentat cap denúncia. És la mateixa fiscalia que actua d’ofici a l’hora d’acusar-lo. Se l’investiga pel contingut del canal en general, però la denúncia posa exemples concrets del suposat delicte: entre d’altres, els videopoemes a partir de textos de Manuel Pérez Martínez, el camarada Arenas, secretari general del Partit Comunista d’Espanya (reconstituït) PCE-r, empresonat des de fa anys; les entrevistes amb altres membres del PCE-r; o els videoclips Prisión rojigualda de Pablo Hasel i Balazos líricos de Nyto del col·lectiu La Insurgencia, dos músics que també han hagut de comparèixer a l’Audiència Nacional acusats del mateix delicte.
García se suma així a la ja llarga llista d’artistes i polítics perseguits per l’Audiència Nacional, l’organisme jurídic que continua les funcions del Tribunal d’Ordre Públic franquista, creat com a derivació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme. Com ha passat amb els músics Valtònyc, Hasel, César Strawberry i La Insurgencia, l’activista Nahuel, el polític Guillermo Zaplana, l’humorista Facu Díaz i els titellaires Raúl García i Alfonso Lázaro, la fiscalia addueix un suposat enaltiment del terrorisme en relació a grups com ETA i els Grapo, que ja ni tan sols estan actius.
Delicte o ideologia?
El cas d’Alejandro García es diferencia de la resta perquè no el jutgen per declaracions, piulades o cançons sinó pels continguts audiovisuals del seu YouTube. El director considera que l’Audiència Nacional va un pas més enllà, atès que ell ni tan sols manifesta les seves opinions personals en els vídeos sinó que cedeix la paraula a altres persones. I creu que no se l’està jutjant per un delicte concret sinó per la seva ideologia. “A la primera declaració davant del jutge -ens explica-, en cap moment em van interrogar sobre els vídeos que se suposa que són causa de delicte, només em van preguntar sobre les meves idees i opinions”. “Amb aquest tipus de denúncies -afegeix- no es busca tant tancar una persona a la presó com generar por en el seu entorn”. “Mai cap estat reconeix que limita la llibertat d’expressió, sempre ho disfressen de delicte”, conclou. García ha de comparèixer davant l’Audiència Nacional els pròxims 12 i 13 de novembre. La fiscalia li demana una condemna de 2 anys i un dia de presó, més la inhabilitació absoluta durant 9 anys, entre altres penes. També li exigeixen que retiri els continguts denunciats del seu canal de YouTube, cosa que ell no té cap intenció de fer. “Aquesta és la feina que sempre he volgut fer i no me’n penedeixo. Renunciar-hi sí que representaria tancar-me a mi mateix en una cel·la, deixar de ser el que soc per convertir-me en allò que vol l’Estat”.
