CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

La oveja Shaun

*** Direcció i guió: Richard Starzak, Mark Burton. 85 minuts. Regne Unit (2015). Animació (’stop motion’, plastilina, 3D). Recomanada per a nens que somien ser pastors... si és que encara n’hi ha

poi Zoom

Adaptar al cinema una sèrie de televisió tan pensada per als més menuts de la casa com El xai Shaun implica molts reptes: ¿com muscular hora i mitja de pel·lícula amb uns personatges que normalment protagonitzen històries ultrasenzilles de 7 minuts sense diàlegs? ¿Com sofisticar la narrativa sense que el públic natural s’atabali? I, ja posats, ¿com aconseguir entretenir també els pares que acompanyaran als seus fills a veure-la? Per sort, quan nosaltres hi anem, els estudis Aardman ja en tornen. A partir d’un clàssic relat d’aventures a la gran ciutat, aquesta carismàtica ovella nascuda en un curt del 1995 dels cèlebres Wallace & Gromit protagonitza un slapstick en stop motion que és tan fàcil d’entendre per a un nen (animals en situacions de comèdia molt visuals) com divertit per a un adult (el joc de referents és molt subtil i còmplice: les seqüències a la presó són modèliques). Fins i tot des d’un angle intel·lectual, de rateta de filmoteca, té suc: ¿no és aquest film una feliç demostració que el llenguatge del cinema mut continua sent vigent? |