Fa uns anys vaig tenir una epifania: vaig (re)descobrir el pebre negre. No recordo quin era el plat que em va descobrir nous matisos en condimentar-lo amb aquesta espècie -fruit immadur i sec d’una planta enfiladissa originària dels Ghats occidentals de Kerala, si bé més d’un terç del pebre mundial es cultiva avui al Vietnam-, però sí l’esglai que em va provocar aquella revelació organolèptica. Des d’aleshores, excessiu com soc, poso pebre a gairebé tot.

Com deveu haver deduït ràpidament, la descripció de les característiques i els orígens de la reina de les espècies del paràgraf anterior no és pas de collita pròpia, sinó que l’he robada -per una bona causa, crec- de l’interior de Speciarium (Librooks), el nou tractat gastronòmic de Caz Hildebrand. Ja coneixia aquesta reputada dissenyadora i directora creativa britànica arran de la publicació l’any passat d’ Herbarium, també a Librooks, un volum que analitzava més de 100 herbes oferint-ne un enfocament visual trencador, amb meravelloses il·lustracions plenes de color. Aquesta cura pel vessant gràfic assoleix una nova cota a Speciarium, ja que Hildebrand contraposa cadascuna de les seixanta espècies amb la reproducció de diferents motius extrets de The grammar of ornament, una obra monumental publicada el 1856 en què l’arquitecte i dissenyador londinenc Owen Jones va reproduir en cent làmines dissenys i altres motius ornamentals compilats durant els seus viatges per Itàlia, Turquia, Egipte, Grècia i Espanya.

Submergir-se en el microcosmos ple d’olors, colors i gustos de cada espècie amb l’acompanyament visual d’aquestes il·lustracions embolcalla la lectura amb un vel de fantasia embriagadora. Context històric, anàlisi de propietats, suggeriment de preparacions i salpebrat d’anècdotes configuren un volum tant didàctic com estimulant.