RES A PERDRE

Les treballadores sexuals també són feministes

Dones de tot el món han sortit als carrers per reivindicar la lluita feminista, i no pararan fins a recuperar els drets que històricament els ha arrabassat el patriarcat. Amb un panorama com aquest, fa setmanes que m’amaro d’informació que m’ajudi a entendre què s’està coent dins el món feminista. I com sempre, no puc evitar sentir-me frustrada davant les crítiques del sector radical del moviment cap al col·lectiu de les treballadores sexuals.

Hi ha hagut un avenç: l’argumentari de la Comissió 8 de Març s’ha mantingut al marge de la polèmica i no aborda específicament temes relacionats amb el treball sexual. Que el text no sigui abolicionista ja és una petita victòria, però continua sent desesperant veure com a certs sectors els costa acceptar que les treballadores sexuals vulguin ser reconegudes com a tals. Aquest feminisme que s’entesta a titllar de burgeses i aliades del patriarcat les que s’atreveixen a mostrar públicament les seves vivències en primera persona està arrabassant la veu a les protagonistes de la història. El seu propòsit és bo: intentar ajudar una suposada majoria que es troben en situació d’indefensió, aquelles que són explotades sexualment en un negoci que vulnera els seus drets. Però espera un segon. Rebobinem. Les víctimes de tràfic són víctimes, no treballadores. I aquesta confusió en les definicions només multiplica l’estigma de les que es dediquen per voluntat pròpia a aquest negoci. És extremadament necessari que les putes, les massatgistes eròtiques, les webcammers, les strippers i les actrius porno passin a ser subjectes actius en el debat. També són dones treballadores, víctimes de la precarietat i de l’opressió masclista. També van fer vaga el 8 de març. Cedim-los espai en debats, entrevistes, articles. I que siguin elles mateixes les que ens expliquin per què cal que el feminisme s’impliqui en la seva lluita.

Haz click para leer el artículo en castellano