RES A PERDRE

¿El poliamor és un mercat d’afectes?

Tot i que les històries sobre amors plurals acaparen cada vegada més pàgines en les revistes de tendències, continuen sent molts els detractors d’aquesta forma d’entendre les relacions afectives. Les crítiques són punyents i directes. Es parla de la mercantilització de l’amor i de la incapacitat d’establir relacions duradores dins una societat en què el capitalisme ha afectat fins i tot el que fem les persones sota els llençols.

Però parlar del poliamor com si es tractés d’una estratègia neoliberal implica reduir els nostres sentiments a un mer mercat dels afectes. Aquesta anàlisi sembla oblidar-se de dues qüestions essencials. D’una banda, el poliamor parla del desenvolupament d’estructures afectives profundes i no únicament de l’exploració sense límits de la nostra sexualitat. Ni és una excusa per anar-se’n al llit amb altres persones, ni és una manera de camuflar incapacitats a l’hora de comprometre’s. I, de l’altra, hem d’entendre que el poliamor no representa un model de relacions afectives sense regulacions. Els acords i les regles són necessaris com en qualsevol altre vincle interpersonal, amb la diferència que aquí són les parts afectades les que estableixen les clàusules del contracte, en lloc de conformar-se amb les que imposa la societat.

Els pilars fonamentals d’aquest tipus de vincle són la intimitat, la sinceritat i el compromís. Igualet que en una relació monògama sana, però amb la diferència que aquí l’aposta és molt més alta i amb tantes cartes sobre la taula s’ha d’insistir molt a saber jugar bé des del principi. De fet, les eines per navegar en aigües tranquil·les passen per comprendre les teves expectatives, aprendre a comunicar les teves necessitats i tenir una mínima idea del que és la intel·ligència emocional. Sembla de lògica, oi?

Haz click para leer el artículo en castellano