Mira que ens ho repeteixen una vegada i una altra en prime time : feu-vos regalar aquesta colònia o aquest perfum i sereu insultantment joves, guapos i... rics. Us ho explico per si no teniu tele i perquè encara hi sou a temps (la major part dels regals de Reis es compren l’últim dia, no?). És allò que la gent de màrqueting anomena aspiracional, no d’aspirar pel nas sinó de voler ser/tenir alguna cosa diferent o millor del que ets/tens. La pastanaga davant del burro de tota la vida, vaja, que només funciona mentre el burro està enganyat. Si l’ase sabés que per molt que arrossegui el carro mai arribarà a fer-hi un mos, ho deixaria córrer i tot el sistema capitalista actual s’enfonsaria com un castell de cartes. Friso per arribar a veure-ho en vida.

Un exemple: Carolina Herrera 212 VIP Black i Rosé. Una colla d’adolescents que semblen fills de primers ministres i magnats hotelers munten una festassa en una casa luxosa. Estan tan eufòrics que pujant les escales gairebé es carreguen un gerro de la dinastia Ming, però res no els atura perquè la fragància que porten és tan potent que resulta irresistible: un noi es maquilla com una noia, es fiquen al llit de quatre en quatre, dos nois sense samarreta es morregen dins un armari... Tot aparentment transgressor, però, ai, no acabem de connectar-hi perquè a nosaltres -que no som VIP- el pas a la festa ens seria barrat. Llàstima.

Més de Carolina Herrera: Good Girl. Sona Baby did a bad bad thing del Chris Isaak mentre la model Karlie Kloss passeja per la nit novaiorquesa i resulta que està tan bona que els cotxes xoquen quan ella passa. “It’s so good to be bad ”, acaba dient l’anunci. Els homes tenim la versió Boss Bottled (d’Hugo Boss), protagonitzada per Chris Hemsworth. L’actor de Thor porta un vestit d’executiu tan ben planxat que costa de creure que sigui real. Ens diuen que és l’home d’avui, the man of today, però quan a un actor amb pinta de guerrer nòrdic el disfresses de broker de Wall Street i li fas dir frases com “ Success without integrity means nothing ” (“L’èxit sense integritat no significa res”), passa que se’t barreja un sentiment de pena infinita per la integritat de la seva professió amb unes irrefrenables ganes de vomitar davant d’una frase que means nothing.

Seguim amb Scandal, de Jean-Paul Gaultier. Sona Bad girls de Donna Summer i una dona jove i superatractiva que ve d’una discoteca baixa del cotxe ensenyant part de la seva roba interior sexi quan, de cop -oh, sorpresa-, descobrim que és madame la ministre. No et tallis, aspira a governar el teu país amb el dissenyador francès, que també té un anunci de fantasia. És el de Le Male & Classique, on les noies duen cotilla i els nois vestits de mariner. Sona una remescla de Casta diva, l’ària de Norma de Bellini, i entrem a la fastuosa fàbrica del perfum del dissenyador francès. Finalment, un orgue exhala els aromes i -ara ve la part transgressora- la noia li fot la mà al cul al mariner.

Podríem continuar amb els colors de la utopia multiracial de Benetton o amb l’Adonis del Pure XS de Paco Rabanne. Aquí sona l’havanera de Carmen de Bizet mentre un Francisco Henriques per sucar-hi pa és espiat per un grup de noies que cauen desmaiades davant de tanta bellesa. Gucci proposa una fantasia floral amb Bloom, que evoca una felicitat hippie -naturista, mentre que Adolfo Domínguez fa que Elena Anaya, Inma Cuesta, Ángela Molina, Najwa Nimri i Estrella Morente reivindiquin allò que les fa úniques mentre sona A girl like you, d’Edwin Collins. Dirigit per Claudia Llosa, aquest seria l’anunci més natural de tots si no fos perquè les floretes que es tiren -“ Las maravillosas arrugas de Ángela, la rebeldía de Inma, esa rareza tan sexy de Najwa, el perfil animal de Estrella, la aparente fragilidad de Elena ”- sonen a... falsos i buits eslògans per vendre colònia. En fi, ja no teniu excusa: trieu perfum i sigueu joves, guapos, rics, feliços, famosos (i fins i tot únics) per sempre més.