GUERRILLA URBANA

1477, Un oasi de tranquil·litat

El restaurant de l’Hotel Camiral proposa cuina d’avantguarda de diversos continents amb els Pirineus de teló de fons

1477, Un oasi de tranquil·litat / HOTEL CAMIRAL Zoom

Ho faig un cop cada tres mesos. Marxo un parell de dies, sense dir on. M’escapo de la guerrilla urbana per desconnectar. M’allunyo de tot i de tothom per tenir temps per a mi. Per parar i pensar. La idea és apartar-me de la civilització i de les interrupcions i tenir temps per concentrar-me en el que és essencial. Focalitzar-me cap allà on vull anar i evitar que la inèrcia del dia a dia em desviï d’allò que realment soc i vull aconseguir. Sona meravellós… i ho és. L’última escapada que he fet ha sigut a l’Hotel Camiral, al bell mig del PGA Catalunya Resort, a prop de Girona: un espai meravellós que fins i tot em fa mal desvelar perquè espero que segueixi sent un oasi de tranquil·litat, bellesa i anonimat.

L’edifici s’aixeca sobri, solemne, enmig de camps de gespa enormes. L’interiorisme, firmat per Lázaro Rosa-Violán, és una aposta clara pels espais diàfans, lluminosos, exuberants. I la gastronomia porta el segell de Francisco Hernández: cuina d’avantguarda que aposta per diferents cultures i continents. La meva rutina en aquest context passa per llevar-me a les 6.50 h i dedicar-me tot el dia a pensar. I ho faig, pràcticament sempre, des del 1477, un restaurant amb sofàs d’aquells que t’acullen i, no saps com, no et deixen escapar. L’espai és ampli, lluminós, silenciós. Miralls per tot arreu i parets de més de 5 metres d’alt forrades de llibres que pots consultar. Llums enormes penjant del sostre, llar de foc i uns finestrals enormes amb els Pirineus de teló de fons. Seure, treballar, i veure les hores passar. Què més pots demanar? Potser té una carta curta però és d’aquelles que et fan pensar: producte de proximitat adaptat al paladar de cada comensal. u

Carretera N-II, Km 701 (Caldes de Malavella)