ES VIU MILLOR CANTANT

Els 5 minuts que van canviar la vida a la Tracy

Aquesta setmana... ‘Fast car’, Tracy Chapman (1988)

Els 5 minuts que van canviar la vida a la Tracy / ELEKTRA / RETOC: RICARD VILADRICH Zoom

Enguany en fa 30 d’un gir de guió que va canviar la vida de Tracy Chapman. Nelson Mandela encara era a la presó i, coincidint amb el seu 70è aniversari, es va organitzar un concert multitudinari a Wembley per demanar el seu alliberament. Al cartell hi havia algunes de les estrelles més rutilants del moment: Sting, George Michael, Eurythmics, Joe Cocker, Phil Collins, Whitney Houston, Stevie Wonder, Dire Straits amb Eric Clapton... 72.000 ànimes s’havien congregat a l’estadi londinenc en un esdeveniment que va tenir un impacte global: es va retransmetre a 67 països amb una audiència de 600 milions de persones. Enmig de tot aquell star system mundial, Tracy Chapman només era una desconeguda de 24 anys que acabava de publicar el seu primer treball. Procedent d’una família pobra d’Ohio, s’havia beneficiat d’una beca i havia pogut graduar-se en antropologia i estudis africans a Tufts. Durant aquella època s’havia dedicat a presentar les seves cançons a cafeteries i clubs de folk de Boston, on va cridar l’atenció d’un estudiant que va ser clau perquè acabés signant un contracte amb Elektra.

Aquell 11 de juny de 1988 feia poc més de dos mesos que s’havia publicat el seu debut, Tracy Chapman, i ser a Wembley reclamant la llibertat de Mandela entre tota aquella gent ja semblava molt més del que hauria pogut somiar mai. Quan va ser el seu torn, va defensar només amb veu i guitarra tres de les seves peces i va desaparèixer darrere l’escenari. El concert va continuar i el dèbil record de la nua actuació de Chapman anava quedant sepultat sota les actuacions de Bryan Adams, Bee Gees, UB40 i molts altres. De sobte, un fet inesperat va canviar el curs de la seva trajectòria. Un problema tècnic va fer que Stevie Wonder no pogués sortir a l’escenari en el moment previst. Van ser moments de gran tensió -se’l va sentir criticant Whitney Houston- i algú va tenir l’ocurrència d’empènyer la Tracy cap a l’escenari. Es va trobar sola, amb la guitarra penjada a l’espatlla, davant d’un micròfon i de desenes de milers d’espectadors que ni tan sols la podien veure. Molts van pensar que cantava un home. La senzilla melodia de guitarra que travessa tota la cançó era gairebé inaudible, però ella va persistir i la gent va anar fent silenci, parant atenció als versos de Fast car, una història sobre el cicle viciós de la pobresa i la desesperació. En acabar, el públic la va ovacionar i de sobte tothom volia el seu disc: Fast car es va enfilar als primers llocs de les llistes d’èxits i el seu debut va acabar venent 20 milions de còpies a tot el món.

Aquest mes de setembre també es compleixen 30 anys del concert d’Amnistia Internacional al Camp Nou. Tracy Chapman també hi era. Compartia cartell amb Bruce Springsteen i la E Street Band, Sting, Peter Gabriel, Youssou N’Dour i El Último de la Fila. Feia pocs mesos que aquella noia tímida d’Ohio s’havia convertit en una estrella internacional, però aquell dia no va tenir tanta sort. Segons escrivia Miquel Jurado a El País : “Els seus 30 minuts van passar totalment desapercebuts. El canvi d’ordre, que la va situar entre Sting i Gabriel i just abans de Springsteen, era compromès per a una quasi folk singer armada només amb la seva guitarra. La jove Chapman va fer el que va poder, però la seva veu es va perdre, totalment descontextalitzada, en el buit”.