Avui Movistar + estrena Los videoclips de los 90, un documental que posa en valor l’era daurada del videoclip, en què directors, artistes i companyies es van aliar per crear veritables joies audiovisuals. Si bé l’MTV va funcionar durant tots els anys 80 -és cèlebre el primer clip emès per la cadena el 1981, Video killed the radio star, dels Buggles-, als anys 90 es van donar tres circumstàncies que van fer que el llenguatge del vídeo musical arribés a la seva màxima expressió: 1) la indústria encara manejava molts diners i es podien gastar de tres a vuit milions de dòlars en un clip; 2) la tecnologia havia avançat moltíssim i permetia crear efectes que no s’havien vist mai; i 3) les companyies competien ferotgement per fer entrar els seus clips en rotació, això volia dir que havien de sorprendre contínuament i els directors gaudien d’una enorme llibertat creativa. Tot plegat va resultar en desenes de magnífiques pel·lícules de pocs minuts que sumaven capes de significats a les cançons i en una generació de realitzadors que han acabat sent tan rellevants com Spike Jonze, David Fincher o Michel Gondry. No és desgavellat afirmar que els millors videoclips dels anys 90 van ser també els millors de la història, i tornar-los a veure és un exercici terriblement addictiu.

Si una cosa se li pot retreure a Music videos that defined the 90s, de Lyndy Saville per a Sky Arts, és que duri poc més de 40 minuts. Perquè un cop tornes a entrar en l’univers MTV -sí, aquell que tan criticàvem perquè representava el súmmum de la comercialitat musical- tens la temptació de posar-te la programació de la cadena en bucle durant unes quantes hores (o dies). Però, tot i la brevetat, el documental aconsegueix abraçar tota una època -de la mà de crítics i experts- centrant-se en alguns dels seus clips més icònics. El Vogue de Madonna, el Freedom! ’90 de George Michael -tots dos de David Fincher- o el Black or white de Michael Jackson -que tornava a dirigir John Landis gairebé deu anys després del sonat èxit de Thriller -, en són alguns, però n’hi ha molts més.

Spike Jonze mereix un capítol a part. Ell va ser el perpetrador, per exemple, de la gamberrada policíaca Sabotage, dels Beastie Boys o del flashmob en un centre comercial que va idear -amb Roman Coppola- per a la cançó Praise you de Fatboy Slim, un clip de guerrilla que només va costar 800 dòlars. També és seu el clip de la cançó Buddy Holly de Weezer o de la meravellosa It’s oh so quiet de Björk, on una acolorida coreografia converteix un carrer de Califòrnia en un musical que podria haver inspirat l’escena inicial de La La Land.

Però les imatges inoblidables procedents dels clips dels 90 són moltes més: recordeu el vídeo inspirat en Georges Méliès del Tonight tonight dels Smashing Pumpkins? L’emocionant embús de trànsit d’ Everybody hurts dels R.E.M.? El magistral pla seqüència del Wannabe de les Spice Girls? El sorprenent gir final del pertorbador Smack my bitch up de The Prodigy? Els balls sobre un terra lliscant de Jamiroquai a Virtual insanity? El controvertit ...Baby one more time de Britney Spears? No seria mala idea crear un canal amb tots aquests clips (i els molts que falten) en rotació constant.