Si les dones paren es para el món

L’any 1966 James Brown va publicar It’s a man’s man’s man’s world amb una lletra clarament masclista. Curiosament, la idea de la cançó la va tenir Betty Jean Newsome, que aleshores era la parella de Brown i que apareix com a coautora d’aquest clàssic del soul que ve a dir que l’home és el creador de totes les coses, però que què faria sense una dona o una noia? És probable que a l’època, a Brown això li semblés cortès, però avui en dia resulta denigrant: la dona com a accessori de l’home, que és el centre de totes les coses. Van haver de passar trenta anys perquè una dona li contestés amb vehemència. Ho va fer Neneh Cherry en forma d’una altra cançó, Woman, que deia coses com “Vaig néixer i he criat, he netejat i he alimentat / i per les meves dots curatives m’han dit bruixa / he crepitat al foc i m’han dit mentidera / he mort tantes vegades i tot just estic renaixent”. Em sembla que, a més, la cançó de Cherry diu una altra cosa: “Ja n’hi ha prou d’homes explicant-nos a les dones què som, com som o què hem de fer”. I això té a veure amb la vaga del 8 de març perquè, malgrat l’obvietat, encara no tothom ha entès que la lluita feminista l’han de liderar les dones.

Resulta xocant veure tants homes opinant sobre el 8 de març i aquests dies n’hem vist de tots colors. Homes obertament masclistes, homes que es declaren feministes però que no ho són (el clàssic, “Jo no soc racista, però...”), homes que es refugien en una equidistància impossible (si formes part de la majoria privilegiada no hi ha punt mitjà que valgui) i homes que discuteixen els punts d’aquesta protesta i suggereixen idees “millors” per dur-la a terme, és a dir: “Soc feminista però em prenc la llibertat de dir-vos a les dones com heu de fer les coses”, el típic mansplaining. Ha de ser molt frustrant haver d’aguantar aquests comentaris; jo n’estaria fins als ovaris.

Perquè no hi ha res pitjor que algú que no és dins la teva pell et digui com has de ser, com has de pensar, com has de viure, com has d’educar els teus fills... Per sort, crec que molts homes hem entès que el nostre paper en aquesta protesta, per molt que hi donem suport, ha de ser en segon pla i simplement ajudar en allò que sigui possible si és que ens ho demanen. Corren algunes recomanacions per a homes que vulguin participar-hi: si ets pare, encarrega’t dels fills; si ets amic, ofereix-te de cangur; si a la teva família algú necessita cures i normalment les fa una dona, encarrega-te’n; si tens una relació amb una dona, fes allò que ella necessiti de tu perquè ella hi pugui assistir; ofereix-te per fer serveis mínims a la feina, si escau; si vas a la manifestació, escolta més i parla menys, ves amb els contingents mixtes i acompanya, simplement.

Una altra cosa que podem fer els homes és ajudar a difondre la vaga. Som-hi: és una aturada de 24 hores que comença a les 00 h del 8 de març, és feminista perquè denuncia les discriminacions que viuen les dones, lesbianes i trans a múltiples nivells de la societat heteropatriarcal. Es para de treballar, però també d’estudiar, de cuidar i de consumir. Si paren les dones, es para el món. Per a més informació: #8MVagaFeminista