Tal com el coneixíeu. Aquest dia havia d’arribar, què coi em pensava? Si 155 és la xifra que segella el control de l’Estat sobre l’autogovern català, 277 és la que rubrica la supervisió dels meus hàbits alimentaris per part del metge de capçalera. Podria haver optat per no fer-me l’analítica, però passats els quaranta no revisar la maquinària és una fugida d’estudi de conseqüències futures imprevisibles. Resumint: última edició del Festival del Colesterol 277 amb morro fregit, cap i pota i chuleta com a plats estrella. El missatge que se’n deriva és clar: menys carn vermella, embotits, formatges i alcohol; més verdura, fruita i fruits secs.
Diuen que les notícies dolentes mai venen soles, però el mateix dia que vaig descarregar-me la fatídica anàlisi a la web de CatSalut vaig rebre un e-mail del restaurant Mano Rota (Creu dels Molers, 4) invitant-me a conèixer el seu menú degustació vegetarià. Soc fan de la cuina del xef Bernat Bermudo i el seu equip, pura orfebreria gastronòmica que sublima el producte tot picant l’ullet al receptari de països com Perú i Tailàndia. Volia comprovar, doncs, si podrien vèncer la meva reticència cap als vegetarians ara que estava amb la guàrdia baixa pel colesterol alt. He d’admetre que els punyeters van aconseguir-ho amb un desplegament d’enginyosos platets delicatessen : quatre snacks, sis principals i dues postres.
En destaco el fonoll en tempura amb maionesa de wasabi i cítric, les gyoza amb praliné de pinyons i salsa ponzu, l’albergínia amb miso i mató fonent-se en boca, el sorprenent risotto de iuca amb cruixent de parmesà i xampinyons portobello, els brutals nyoquis de carabassa i zelu koloria -un formatge de llet crua d’ovella que em va enlairar al cel al qual al·ludeix el seu nom en basc- i les maduixes amb vinagre de Mòdena i xocolata blanca. Uau!
