“Brutal” és l’adjectiu amb què Marc Ribas rubrica moltes de les receptes que elabora al Cuines de TV3, el programa que l’ha convertit en un dels rostres més familiars de casa nostra. Si busquem el mot al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la primera accepció que trobem és “propi de les bèsties” i la veritat és que el paio sembla capaç de passar-te per damunt sense immutar-se mentre fa les impetuoses intros del Joc de cartes, el seu altre gran èxit televisiu.

Però aquest bèstia té un carisma encisador, un entusiasme contagiós i uns dots comunicatius salpebrats amb humor de proximitat. Marc Ribas és, certament, un animal televisiu. ¿És, doncs, Brutal (Cossetània) un llibre mediàtic? Em responc amb una repregunta: i què hi fa? És innegable que ha sigut la petita pantalla la que ha convertit el seu primer receptari en un dels llibres de no ficció més venuts per Sant Jordi, com també ho és el fet que rere la seva rotunda portada s’hi amaga un llibre brutalment humil que no pretén altra cosa que servir de gastrobitàcola diària a tots aquells televidents que s’hagin animat a passar de la passivitat del sofà al rock’n’roll de la gastronomia gràcies al seductor verí inoculat per aquest mad chef.

Al llibre de cuina de Marc Ribas -nota mental: visitar el seu restaurant La Taverna del Ciri, a Terrassa- hi trobem “64 propostes fetes amb productes de mercat, coneguts per tothom, sense sofisticacions ni pressupostos exagerats” i que tenen en compte el ventall de possibilitats exòtiques que ofereix la cuina global, però sempre amb un toc català. Ous a la benedictina, fideus a la cassola, suquet de congre, conill a l’estil indi, crema sabaiona amb granola o una crema cremada amb la qual, com l’autor, us guanyareu l’afecte dels vostres sogres i, ep!, de la vostra parella. Brutaaaaaal.