GOLAFRE 365

La cuina a la Catalunya medieval

La cuina a la Catalunya medieval / R.E. Zoom

Lectora voraç i apassionada defensora de la cultura catalana, ma mare va gaudir de valent de l’última edició de la Setmana del Llibre en Català celebrada a Barcelona. Com que em coneix prou bé, després d’una de les jornades de la fira va passar per casa a deixar-me a la bústia un regalet: el Llibre de totes maneres de potatges. Publicat per l’editorial Barcino, és el tercer volum de l’ambiciós projecte de recuperació dels receptaris en llengua catalana impulsat per Francesc Solé Parellada, propietari de l’històric restaurant 7 Portes i director i ideòleg de la col·lecció.

Manuscrit anònim i de data incerta -finals del segle XIV, principis del XV-, arriba després dels dos receptaris catalans més icònics i coneguts, Llibre de Sent Soví i Llibre d’aparellar de menjar, amb els quals comparteix receptes i tècniques culinàries. Com apunta un dels tres valuosíssims estudis que obren l’edició -a càrrec d’Antoni Riera i Melis, Joan Santanach i Suñol i la Fundació Alícia-, el valor diferencial del Llibre de potatges és l’ordenació de les receptes en 220 capítols “clarament agrupats d’acord amb la tipologia de plats, el seu nom o l’ingredient principal”. “Així, trobem seccions dedicades a la preparació de la carn abans de coure-la, a plats de cullera o a receptes amb ous”.

“Así comensa lo Libre de totes maneres de pottatges de manjar qui·s puxen fer de tota manera de volatarias e de carn de pell e de peix, en qual manera se deuen aparellar”. Però no patiu si us costa d’entendre. Òbviament, per facilitar la comprensió del text se n’ofereix la versió medieval acarada amb un adaptació al català modern; així podem delectar-nos aprenent “com es fa la salsa salvatgina per a grues amb llet d’ametlles”, “com es preparen les carabasses perquè quedin bones per menjar a l’hivern” o “com s’ha de fer la recepta de la pólvora de duc fina”. Se’m gira feina...