Quan Matt Wolf va adaptar al cinema el brillant assaig sobre la prehistòria de l’adolescència de Jon Savage, Teenage: The prehistory of youth culture: 1875-1945, en va encarregar la banda sonora a Bradford Cox, el líder de Deerhunter i Atlas Sound. En aquell documental que es va poder veure fa uns anys a l’In-Edit, música i imatges es complementaven de manera corprenedora. Cox creava ambients onírics, fantasmals, a través de glockenspiels i pianos suspesos en la llunyania i banyats en efectes electrònics, amb una estètica espectral propera a corrents musicals com la hauntology o la hipnagògia, i cobrint de boira el relat d’unes vides gairebé esborrades de la història. Per la seva banda, Wolf va recórrer a imatges d’arxiu però també en va crear de noves a partir dels textos de Savage i les va envellir artificialment -ratllant les cintes i tacant-les de lleixiu i de cafè- per convertir-les en alguna cosa que evoqués el temps en què els nostres besavis i besàvies van ser adolescents.

Les històries que l’autor d’ England’s dreaming explica al llibre, però, són reals i en alguns casos basades en diaris o cartes dels mateixos protagonistes, com per exemple els testimonis de la turmentada artista adolescent Marie Bashkirtseff, filla amb deliris de grandesa d’una família d’aristòcrates russos emigrats, o del terrorífic Jesse Pomeroy, condemnat a mort amb només 14 anys per l’assassinat de nens més petits, una pena que ningú es va atrevir a fer efectiva, fet que va obrir el debat de les condemnes als menors d’edat i que li va valer la commutació per una cadena perpètua.

Aquests testimonis de la dècada de 1870 ens obren la porta a un relat fascinant que fins ara només es podia llegir en anglès però que, per sort, Desperta Ferro Ediciones acaba de publicar traduït al castellà. Teenage. la invención de la juventud 1875-1945 és una obra que s’endinsa en la profunditat de la història des del punt de vista de l’adolescència i la joventut, un estat transitori ple de contradiccions en què també es gesten, però, molts dels canvis socials, econòmics i polítics del segle XX.

És comunament acceptat que l’adolescència, com a segment social clarament diferenciat, neix després de la Segona Guerra Mundial, moment en què es permet als joves un temps de transició abans d’ingressar a la vida adulta i que es descobreix com un potencial gran negoci per a la indústria de l’entreteniment. Però abans que els discos, les pel·lícules i les revistes canalitzessin gran part de les pulsions adolescents, la societat va veure amb esglai com instints juvenils com el sexe i la violència podien amenaçar l’ordre establert. Savage se centra en aquest període anterior en què els esforços del sistema per controlar la joventut -els esports, l’exèrcit, els boy scouts, les Joventuts Hitlerianes- no sempre aconsegueixen aplacar la rebel·lia inherent a aquest moment de la vida. Apatxes, hooligans, flappers, amants del swing i altres grups de joves transiten per aquestes pàgines apassionants que expliquen com els impulsos més salvatges de l’adolescència col·lisionen contínuament amb el sistema establert i com, per bé o per mal, sempre l’acaben erosionant.