Zero Patatero, oda al producte radical
‘Slow food’ amb la idea d’adaptar-se a productes de temporada com la coliflor, el cabdell de l’enciam o els lletons de vedella
Només d’entrar al local es produeix una d’aquelles caramboles inusuals, que són com una picada d’ullet i un senyal que havies d’acabar venint a petar aquí. Per una banda, resulta que ja havia estat al local en qüestió en altres ocasions: quan era el Big Fish -recordo perfectament un dinar amb l’Andreu Buenafuente- i quan s’havia dit Big Kokka -en un sopar antològic amb les amigues de tota la vida-. Però al marge d’això, només d’entrar al restaurant, m’interpel·la el cap de sala i em diu que ens havíem conegut al restaurant Els Garrofers d’Alella, ara fa cosa de tres o quatre anys. I de nou, recordo perfectament el dinar i el que hi vam menjar.
Així que tot comença del dret. El local és un d’aquells espais meravellosos del Born, un edifici emblemàtic, espaiós, amb sostres alts, finestrals generosos, cuina oberta. Són les 20 h (sopars en horaris europeus!) i s’hi respira calma. Una copa de vi i la carta mentre espero. I com que ho veig clar, començo a demanar per anar avançant feina: un tàrtar d’alvocat, una coliflor rostida, una escarxofa farcida d’ou i un arròs de marisc per acabar. Si hi ha un concepte clau en aquest local és sens dubte la radicalitat en el producte de proximitat basat en la filosofia del km 0 i la cultura slow food : aliments bons, slow foodnets. La idea que hi ha al darrere del concepte slow food es basa en adaptar-se al producte de temporada -humil i sense gaire demanda-, com ara la coliflor, el cabdell de l’enciam o els lletons de la vedella, i treballar-los de manera casolana amb l’objectiu de convertir-los en productes d’alt valor gastronòmic. I tot això, mantenint un preu assequible. Perquè aquí ho tenen clar: si no és casolà, no els serveix.
