“Aquest és el futur, Roger, plans de dia!”, em diu entusiasmat l’amic Pacus, principal artífex que un bon grapat d’amics ens hàgim reunit un dissabte al migdia per gaudir a porta tancada d’una sessió de plats i vinils al Pepa Pla (Aribau, 41), el més jove dels espais gastronòmics que la nissaga Pla té a Barcelona. Els plats surten de la cuina del xef Rodrigo Alfaro i el seu segon, Mario Cattaneo, seguint el ritme que marca la sessió de vinils a càrrec del tàndem que formen en Pacus i en Marco, el rei de la gamba tossenc. Els vins naturals van que volen, però servidor s’ha de conformar per prescripció facultativa amb refrescos de gingebre i llimona. Cap queixa: tot entra millor si t’ho serveix amb un somriure la Camila Espinoza, cap de sala i sommelier, i sona de fons The Black Angels.

Estem gaudint d’un autèntic superpla: bona música i bon menjar, tot regat amb les rialles que provoca el xòuman del grup, el Charly. Carpaccio de xampinyons portobel·lo amb idiazabal, maduixes, shiso i vinagreta de wasabi. Cullerada! Les Instagram Stories també van que volen. La Belén Baldassarre, cambrera i sommelier, va repartint per la sala diferents racions del meu plat top de la jornada, un nigiri de verat amb foie fos i maduixes que provoca baralles per veure qui repeteix porció. Marvin Gaye ens posa (més) a to. Comencen els balls. Un parell, no direm noms, s’enfilen a la barra. Un vianant clava el nas al vidre de la porta sense entendre què coi passa aquí dins.

La temperatura puja amb els musclos al vermut negre amb taronja. Evidentment, utilitzem la closca per xarrupar el suquet. Estem en família, estem sols! Sona No fun de The Stooges, però ens ho estem passant de conya. ¿Algú vol tàrtar de bou ambfoie? ¿Ploma ibèrica? ¿I torrada de Santa Teresa amb nata? Gràcies, Pacus, espero que aquest futur ens reuneixi un cop al mes.