EL CONSOLADOR

Úters d’oferta per Nadal

Encara hi ha qui afirma que no es cosifica les dones, però fa uns dies llegia a les xarxes una notícia (d’aquelles que no saps mai si són verídiques o no) en què es parlava de l’anunci d’una empresa dedicada als serveis de mares de lloguer que feia una oferta nadalenca per als seus clients. El reclam? Si es contracten els serveis de l’1 al 24 de desembre, en el cas que la gestant mori durant l’embaràs, s’indemnitzarà el comprador amb 11.200 €. Si qui mor és el bebè, el client podrà tornar a començar el programa de manera gratuïta. El que es ven no és un mòbil, no és un rentavaixelles, no és un cotxe, sinó un úter. Si realment això és cert, em sembla que hem traspassat tots els límits. Vivim en un món on sembla que tot es pot comercialitzar, i en aquest lliure mercat pervers fins i tot les ofertes més escandaloses s’acaben normalitzant. El comerç entorn els cossos de les dones va més enllà de la prostitució. A les xarxes socials s’hi poden trobar missatges d’homes solters que volen ser pares i busquen mares de lloguer per complir el seu desig: jove, alta i amb estudis. Estic convençuda que qualsevol dona -hagi sigut mare o no, hagi parit o no, s’hagi embarassat mai o no, vulgui ser mare o no- se sent com a mínim estranya i remoguda davant d’aquest tipus d’anuncis.

La defensa dels ventres de lloguer es produeix sobretot per les empreses que hi fan negoci, per aquells col·lectius que se’n poden beneficiar i per alguns partits polítics, però per què no hem vist cap associació de dones generoses i desitjoses de gestar els seus fills i oferir-los a d’altres reclamant la legalització dels úters de lloguer?

Amb aquest tema passa, com amb tants d’altres, que malgrat que aparentment la dona n’és la protagonista, a la pràctica, la seva opinió, els seus drets i desitjos, acaben a l’ombra d’aquells que fan les lleis i reparteixen el torn de paraula. La dona i la seva vida acaben sent no gaire més valuoses que un televisor espatllat.