Sortir per tornar a entrar

2 min

Sóc fan incondicional de l’editorial Malpaso però fins avui no havia decidit quedar-me a sopar al seu restaurant. Després de cancel·lar una reunió he decidit baixar fins al carrer Girona a buscar un regal. Sense adonar-me’n surto de la llibreria amb dos títols més sota el braç. Encara és d’hora i feia temps que no tenia un moment de tranquil·litat per sopar: improviso acompanyant. Els dos locals són gairebé porta amb porta. Així que surto del Malpaso per tornar-hi a entrar.

Si he de descriure el restaurant d’alguna manera diria que és un mexicà. El seu xef, Eduardo González, és de Ciutat de Mèxic. I a la carta s’hi troben plats asteques amb tocs mediterranis. Així que entro, topo amb una barra enorme (després veig a la carta que hi serveixen uns còctels espectaculars). I a les parets, prestatges amb tots els seus llibres. La decoració és més nòrdica que mexicana. Senzilla, minimalista, just al punt. Pujo les escales i sec al sofà. Acte seguit, trio la taula de l’extrem final. La millor del local.

A la carta: ceviches, tacos, burritos, enchiladas, nachos; em deixo aconsellar, però ho tinc clar: un guacamole i un ceviche de corbina. Al meu davant un dels seus superburritos i unes gambes al coco. No cal dir més, no? Si una cosa em queda clara és que a can Malpaso ho fan tot bé: una gran editorial, una llibreria fantàstica i un restaurant al qual sempre més em vindrà de gust tornar: un mexicà especial amb receptes tradicionals i un punt d'avantguarda. I entrepans 100% mexicans per esmorzar.

Mentre menjo fullejo els llibres que he comprat. Entre ells l’Animales d’Emma Jane Unsworth. La portada = amor a primera vista. Pensant-hi caic que vaig llegir que aquesta novel·la va fascinar Lena Dunham. Bona compra, segur. Immersa en els meus pensaments em porten les postres: pastís d'elote. Top, top. Ja ho deia al principi: sortir, per tornar a entrar.