GOLAFRE 365

Sants es Crema: pur plaer piròman

Sants es Crema: pur plaer piròman / R.E. Zoom

Sento enyorança del barri de Sants i dels migdies que vaig passar-hi fent el golafre mentre treballava a la productora de continguts gastronòmics Unto. He viscut tota la vida al Guinardó i, per distància i dinàmiques laborals i d’oci, Sants havia estat sempre un gran desconegut per a mi. La bodega Montferry, el forn Baltà, la paradeta Montero del Mercat de Sants o La Mundana van formar part del meu ecosistema gastronòmic durant aquells mesos; tornar després de tant de temps al Bartolí va ser un flash-back molt gratificant. Quines anxoves, mare de Déu.

El vermut en aquesta icònica bodega del carrer Vallespir va ser l’avantsala de la veritable raó del meu retorn al barri: veure com Sants es Crema a Comtes de Bell-lloc, 118, tot gaudint de la cuina del xef Jordi Bernús. Vaig anar-hi per primer cop a finals del 2017, quan feia poc que acabava d’obrir, i encara recordo l’impacte de les seves ostres amb peu de porc, un mar i muntanya delicatessen que reinterpretava la tradició amb les dosis exactes de refinament i rock’n’roll que admirem els del morro fi.

Si Sants es Crema és gràcies a la flamant brasa que et dona la benvinguda a tocar de la barra més cobejada del barri, on s’elabora un dels prodigis de la seva carta: el millor moll de l’os (amb eriçó de mar i caviar) que hom pot tastar a Barcelona. També mereix figurar entre els millors de la ciutat un arròs de colomí amb el seu paté, bolets de temporada, verdures i ruibarbre on Bernús demostra un domini del socarrat que farà plorar als valencians amb enyorança de la terreta. Em va sorprendre molt gratament la seva escuma de calçots amb papada ibèrica, ous de salmó, rovell d’ou curat, pinyons i salicòrnia, i també sentir AC/DC al seu fil musical mentre pagava el compte amb un somriure d’orella a orella. Aneu-hi ja, piròmans!