Roger Silva:“Tinc amics ‘skaters’ que són milionaris”

La història sobre rodes de Roger Silva, de 28 anys, comença a la petita ciutat brasilera de Cascavel, a Paraná. El seu pare li va regalar un monopatí quan tenia set anys i, des de llavors, gairebé no se l’ha tret dels peus. Actualment patina de quatre a cinc hores diàries, aniquila més de deu planxes al mes i fa malbé dos parells de vambes a la setmana. Guanyador del Dew Tour Am Series de l’any passat a Amsterdam, és candidat a revalidar el títol enguany a Barcelona, els dies 23 i 24 de setembre.

Bcn, la Meca

“Barcelona té el que no té cap ciutat més. És senzill anar als llocs amb transport públic, hi ha molts espais per patinar, hi ha molta festa, és barata i, mentre a Europa està tot nevat, aquí només fa una mica de fred”, celebra el brasiler, que no s’oblida del principal motiu: “Hi ha molts llocs amb un terra molt bo!” Sobre les denúncies que reben, afirma que són per “destrossar el mobiliari urbà”. Però matisa: “Això en teoria. Perquè quan nosaltres patinem no pensem a destrossar el mobiliari urbà, pensem només a fer la nostra feina. Però això la gent no ho entén. Sobretot la gent més gran”.

Per la porta gran

“Després d’endur-se quatre cops el circuit brasiler, vaig guanyar un bitllet d’avió per venir a Barcelona”, recorda el patinador, que també va anar a veure la seva mare a Galícia, on s’havia instal·lat. “Com que els gallecs parlen de manera semblant al portuguès, uns col·legues d’allí em van dir si volia anar a una competició de Vigo que es diu O Marisquiño. Els vaig dir que sí sense saber de què anava. Però resulta que és la més important d’Espanya i la vaig guanyar”, comenta content Silva. “El meu lloc és aquí”, diu que va pensar llavors, el 2009, quan es va traslladar definitivament a Barcelona, on li ha anat molt bé.

Hi ha 'business'

“L’any passat -confessa- vaig poder fer realitat el meu darrer somni. Vaig poder viatjar a Los Angeles quan vaig guanyar el concurs mundial que organitza Mountain Dew”. Tota una fita dins l’ skate, un ofici del qual, assegura, es pot viure. “Tinc amics que són milionaris i que s’han comprat pisos al downtown N’hi ha quatre o cinc que són milionaris com els futbolistes i després n’hi ha molts altres que poden viure bé. També depèn de la teva gràcia amb els business ”, reflexiona el patinador, que lamenta que, malgrat això, al Brasil la gent segueix pensant que els skaters són “aquells nois de la plaça que fumen porros”.