ES VIU MILLOR CANTANT

Recomanacions per a malalts de llegir i escriure

Aquesta setmana... ‘Pet sematary’, The Ramones (1989)

Recomanacions per a malalts de llegir i escriure / MUNTATGE: RICARD VILADRICH / PARAMOUNT Zoom

L’Altra Editorial acaba de publicar Escriure. Memòries d’un ofici, de Stephen King, amb traducció al català de Martí Sales. La sortida del llibre no només coincideix amb la de Torn de nit, el recull de contes de l’autor que ha tret Males Herbes amb traducció de Ferran Ràfols, sinó que també s’ha fet públic el tràiler de la nova versió cinematogràfica del clàssic Cementiri d’animals, que va inspirar la famosa cançó dels Ramones Pet sematary. Sembla que l’autor de Carrie sigui sempre notícia, però ara l’accent no està posat en les constants adaptacions de les seves novel·les a la gran pantalla sinó en el seu ofici d’escriptor.

De llibres sobre com es fan els llibres n’hi ha molts, però aquest té la peculiaritat de poder arribar a un públic molt ampli: gent que gaudeix dels bestsellers de l’autor de Maine sense potser haver-se plantejat mai com és la creació d’aquestes novel·les. I King ho explica de la mateixa manera com fa als seus llibres, atrapant des de la primera pàgina i obligant el lector a girar full amb avidesa. Aquest és un dels grans triomfs de la seva literatura i a Escriure explica com ho aconsegueix: quina és la caixa d’eines de l’escriptor? Com es construeix un diàleg? Com cal afrontar la primera escriptura i com la revisió i la reescriptura?

El seu mètode és particular: King, per exemple, menysprea la creació d’una trama i diu que prefereix posar un personatge en una situació difícil i veure com se’n surt. En aquest punt hi estaria profundament en desacord E.M. Forster, per a qui l’argument és bàsic en l’estructura de la novel·la. En el fons, tots dos acaben arribant al mateix però amb estratègies diverses i això ho explica de manera meravellosa Richard Cohen a Cómo piensan los escritores. Técnicas, manías y miedos de los grandes autores, que acaba de publicar Blackie Books. Aquí descobrim l’ofici d’escriure a través d’allò que n’han dit autors com Mark Twain, Jane Austen, Ernest Hemingway, Virginia Woolf i moltíssims altres al llarg de la història. El llibre és tant o més apassionant que el de King i n’esdevé un complement perfecte. Per acabar-ho de complementar, Alpha Decay acaba d’enviar a les llibreries Algunos libros, un volum que recull guions del programa radiofònic sobre llibres que feia E.M. Forster amb un to molt divulgatiu per a la BBC. Una altra petita joia que també devoraran amb gana els amants de la literatura.

Però si entre els lectors del Play n’hi ha algun que pateixi acusadament del vici d’escriure i la mania de llegir i que no en tingui prou amb aquestes publicacions recents, hi ha moltes més obres que poden satisfer la seva curiositat. Per exemple: A Cómo no escribir una novela, de Howard Mittelmark i Sandra Newman (Seix Barral), hi trobaran un instructiu i divertit manual de tot allò que no s’ha de fer si es vol que un manuscrit tingui una opció d’acabar-se publicant. I si s’endinsen a Escribir ficción, de la prestigiosa Gotham Writers’ Workshop (Alba), se sentiran com si haguessin fet un màster en escriptura creativa a Nova York. I, per als més joves, els que no van poder-la llegir en el seu moment, Digues que m’estimes encara que sigui mentida, de Montserrat Roig (Edicions 62) continua encomanant amb passió l’amor (i la necessitat) per l’escriptura.