La Rambla amb Anthony Bourdain al cor
Divendres passat va ser un dia molt fotut per a aquells que entenem la gastronomia no només com un dels grans plaers de la vida sinó també com a font de coneixement i acte social per establir vincles amb els nostres semblants. Per a nosaltres Anthony Bourdain era tot un referent. Xef autodidacta reconvertit en comunicador incisiu però alhora apassionat, Bourdain ens va submergir amb honestedat brutal entre les bambolines dels fogons on es va forjar com a cuiner des de les pàgines de Kitchen confidential i ens va dur a voltar el món per descobrir plegats altres cuines, altres cultures a través dels programes No reservations i Parts unknown.
Incrèdul i trist, vaig decidir sortir de casa i enfilar cap a la rambla de Santa Mònica, on se celebrava la cinquena edició de Tast a La Rambla, festival gastronòmic que ofereix la possibilitat de tastar tapes i platets d’alguns dels millors restaurants de Barcelona. Vaig sortir del metro escoltant Baby’s on fire de Brian Eno, un dels temes de la playlist de Spotify que Bourdain va confeccionar pel programa The seventies de la CNN. Res millor per combatre el foc al carrer que el salmorejo cremós amb tonyina marinada de L’Olivé. La Rambla bullia plena de guiris però jo m’aïllava d’ells a ritme de l’ I’m so bored with the USA, de The Clash, i fotent-li mossegades al mollete de soft-shell crab, papada de porc rostida i ximixurri picant del Mano Rota. Amb el xef Bernat Bermudo vaig poder compartir l’abatiment per la sobtada mort d’un referent comú.
La parpatana de tonyina Balfegó rostida amb mel del Pur de Nandu Jubany i el Human fly de The Cramps, l’arròs fregit amb kimchi i papada a la cantonesa de Casa Xica i el Chinese rocks dels Heartbreakers. Manduca i rock’n’roll tot passejant pel cor d’una ciutat que Bourdain admirava. Va per tu, mestre!u
